nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 26°
26°

L'eclipsi

És ben curiosa la facilitat que té la gent en deixar-se menjar l'enteniment, el sentit de la vertadera dimensió de les coses, en suggestionar-se fora mida com a conseqüència que li repeteixin les coses vegada i altra pels diaris, la ràdio, sobretot la televisió. Ja ho deia fa molts d'anys l'amo en Joan Crespí «dedavantcanostra», un ancià sineuer veïnat meu de tota la vida, republicà i molt sabut: (referint-se a les dones): «un moix mort damunt el cap es posarien, si en fessin propaganda a bastament!» Avui mateix, dilluns 3 d'octubre, entre les deu i mitja del matí i les dotze del migdia, al carrer Coronell Marqués, al de Sindicat, Plaça Major, Colom, devers Jaume III una mica menys, entre que ja era l'hora de la cigarreta de mig matí (d'això també en parlarem un altre dia amb més temps) i que s'havia de produir l'eclipsi anular de sol, podeu ben creure que un percentatge alt de ciutadans estava al bell mig del carrer en grupets de tres o quatre, mentre es passaven els uns als altres les ulleres protectores (que són homologades aquestes? Sí? Amem, deixa-me-les) i provaven d'entrellucar enmig de la creixent nuvolada un bocinet de sol impossible. Qualcun n'hi havia que deia que l'havia vist, l'eclipsi, però era mentida. Bono, mentida talment potser no: suggestió, ja ho he dit abans.

Perquè, anem a veure, a part dels estudiosos dels astres i les seves trajectòries i peculiaritats, densitats i composició, trajectòries i cadències, els científics, afegim-hi una bona munió d'afeccionats, a la resta de personal em volen dir què punyetes ens hi va o ens hi ve en un eclipsi? Que fa entrar en gana? Que millora l'anyada? Que és bo per a les sedes, ara que s'acosta l'hivern...?

I davant la constatació de tot plegat ha estat quan m'ha revenguda la vella experiència, la comprovació i constatació d'un fet antic i modern a la vegada, etern: la persona és altament manipulable. Tots plegats som xots de cordeta que ens fan menjar, beure, fins i tot mirar i parlar el que volen. Els antics oracles ja ho sabien i se n'aprofitaven ferm. I per què això de l'eclipsi?, algú s'exclamarà. Home, no ho sé. Però, mirin, potser tot el temps que parlen de la lluna i el sol i les estrelles, oblidaran una mica els cinc subsaharians morts a trets a Ceuta quan sols cercaven pa per l'estómac, aire pel lleu, llibertat per l'ànima... Els fugirà del cap temporalment l'escapçat, malmenat pressupost familiar, la grip dels pollastres, el vertigen de la inestabilitat laboral, la depredació de Mallorca, les mal lletades lletanies d'en Rajoy i els seus «rumbers» Zaplana i Acebes, pallassos irresponsables, les «patrioterades» casposes d'en Bono i d'en R. Ibarra, consentides per un ZP comportador i contemporitzador..., tantes me'n diguis..., els uniformats d'alta graduació que ens tornen a perdonar la vida i ens refreguen pels nassos que som espanyols «indivisibles». «Divorci, mai!», deien altre temps mentre posaven pis a la xixisbea. El que no acaben de dir és que això, aquest fet, és per drets de conquesta, allò de les espases llargues..., gens ni mica amb el nostre consentiment. I el rei descendent d'aquells borbons que canta la mateixa cançó, en gregorià, però, aquest, ara, i amb acompanyament d'orgue, això sí... Del bocí de cartró amb doble paper de cel·lofana negrosa i homologada per poder mirar l'eclipsi recurrent, no bastà pa ni pasta. I això que a Mallorca no s'havia de veure a la perfecció. A Madrid, sí. Clar, com que tenen bo...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris