nubes rotas
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

En plena naturalesa

Els primers acudits que vàrem entendre de nins constitueixen el bagatge cultural -ja ens entenem- la transmissió del qual funciona de manera més eficaç. Els vàrem entendre, els contàrem a uns majors molt pacients, i després ens els han tornat a contar totes les fornades de menudeia que ha crescut al nostre entorn. No és menester cap subvenció per mantenir viva la tradició dels pitjors acudits de les nostres vides, els pitjors, però els que ens han fet riure més, els que ens han ajudat a créixer en l'auto-estima -entendre'ls ens omplia d'orgull- i els que, finalment, ens han entendrit quan un fill, un nebot, la criatura d'un veïnat l'han rescatat ves a saber d'on. N'hi ha que, indefectiblement, es conten en castellà, segurament perquè és en aquesta llengua que començaren a circular entre les nostres infanteses. D'aquests, ara n'he recordat un: dos homes es passegen per un bosc, i un li diu a l'altre: «'Qué aire tan puro! !Qué ambiente tan perfumado! ¿Por qué no edificarán las ciudades en el campo?» Meravellós. S'anuncia aquests dies crec que l'ampliació de la dita Marina d'Or Ciudad de Vacaciones Dígame, i entre altres meravelles inimaginables, se'ns informa que aquesta megàpoli de l'oci, la salut i la mort amb prebes ocupa dos milions i mig de metres quadrats «en plena naturaleza». Han assolit l'ideal de l'acudit, construir una ciutat, més que en el camp, en plena naturalesa, cosa que ja supera les previsions més optimistes. A part que l'anunci planteja unes perverses qüestions proto-metafísiques, els mallorquins no podem mirar l'invent amb cap mena de commiseració. Certament, el producte que se'ns mostra per la televisió està en condicions de competir en siguin quins siguin els jocs olímpics del kitsch i en qualsevol lloc del món, però Mallorca també faria pòdium, per exemple amb la catedral en ruïnes de s'Arenal. Així i tot, una macro-horterada com Marina d'Or no la tenim, aquí, per ara i toca fusta. Passa que ells tenen la sort de poder-la construir «en plena naturaleza» -sigui quina sigui la qualitat d'aquesta natura, mentre que nosaltres..., on la construiríem? Ens queda algun lloc per perpetrar una Marina d'Or del que puguem dir-ne «plena naturaleza». Me pareix que un complex d'aquestes característiques, que sens dubte podem fer aquí sense complexos, no el podríem anunciar com s'anuncia Marina d'Or. No tenim tanta naturalesa com per dir-ne «plena». Si un cas, l'anunci hauria d'invocar un altre context, el mar, que és el lloc on hem construït aquesta pasterada que en diríem Mallorca Nova. El mar, així, en general, sense especificar si és o no el Mediterrani, perquè el Mediterrani és una mar que només viu en la nostra memòria.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris