nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

El Reial Mallorca i el franquisme

Dimarts passat l'historiador i professor Carles Santacana presentà a Barcelona la seva darrera obra d'història de l'esport, un llibre atractiu i suggerent, titulat El Barça i el franquisme. Llegint les cròniques de la presentació no he pogut contenir la temptació de comparar el rol cohesionador del Barça com a referent durant el llarg període de la dictadura, i el paper que tingué el Reial Mallorca en aquell mateix període. El Barça és una marca de prestigi de Catalunya, una icona que difícilment es podria entendre sense el catalanisme. Com a entitat esportiva condensa la màgia del futbol i un país apassionat i, per això mateix, és més que un club. Aquest prestigi i aquesta imatge no és resultat de la casualitat, sinó l'ona expansiva d'un determinat model de compromís cívic i polític, i la projecció d'un model polític d'èxit. Llegiu la història del Reial Mallorca de Miquel i Jordi Vidal i cercau-hi els elements i referents socials i polítics, que també hi són, malgrat els autors no hi han pogut aprofundir. Us trobareu un club trist, amb molts problemes interns, amb uns lideratges sense perspectiva i sense visió de conjunt, sense inquietuds socials, còmodes amb la dictadura, amb escassa capacitat per vertebrar un club, fins i tot en moments euforitzants per a la ciutadania com van ser l'ascens a la Segona Divisió i a la Primera Divisió, aquest darrer coincidint amb les transformacions del decenni de 1960. La incapacitat dels dirigents per gestionar el capital social, la mediocritat i la falta de sensibilitat cívica van fer que el club arribàs al final del període franquista totalment deteriorat socialment i econòmicament. En molts aspectes, hom intueix que es reprodueixen moltes de les síndromes del franquisme. A Catalunya i a casa nostra. Allà lluiten, aquí intentam navegar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris