cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
20°

El desert és un miratge

El desert és un lloc inhabitat. Una regió terrestre de clima àrid i sense coberta vegetal. Un espai inhabitable per la seva manca d'aigua i de vegetació.

Però un desert pot ser també un premi sense guanyador. El desert pot representar que 70.000 euros per a la projecció de la llengua catalana a Mallorca, tornin a la funció per la qual havien estat pressupostats i de la qual no havien d'haver fugit mai.

El desert és un estat d'ànim. O l'aridesa d'una cultura que té un Govern que no tan sols no la potencia, sinó que la manté sedada. El desert és un premi sense amo. Els premis, com les eleccions, només serveixen si els guanyes; deu ser per això que mai no m'he presentat a cap. Hi ha premis deserts que són honestos. El desert no és provincià, ni homicida.

Hi ha deserts que duren anys i n'hi ha que duren cinquanta dies. La gepa del nostre dromedari té aigua per tota la travessia. Hi ha deserts de mates. I camells també. Hi ha deserts que s'esvaeixen i n'hi ha que s'han de travessar. Hi ha persones mallorquines que semblen geperudes de tant anar acotades i n'hi ha que tenen una bona gepa per resistir els deserts i no morir-hi assedegats.

El desert és la travessa que hem de fer tots per arribar on voldríem.

«Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences...» ens recomana Kavafis. Però el camí a vegades és llarg i al desert no hi ha res per alleugerir-lo.

El desert és el no-res del qual venim. El desert és la sendera llarga i envitricollada que ens fa dubtar de nosaltres mateixos, mentre la suor salada ens ennuvola la mirada i dibuixa rierols per la nostra esquena. El desert és també el desànim que ens corca l'esperança i ens allunya de l'objectiu.

Per ventura el desert és allò invisible que hi ha entre nosaltres, que ens manté dividits i vulnerables.

A vegades, en parlar, tens la sensació de predicar en el desert. I quan camines pel desert, l'horitzó és una fotocòpia de la visió d'un paisatge massa conegut. És com si no avançassis. Com si sempre t'enrevoltàs el mateix ambient, respirassis el mateix aire. El desert és la vida en càmera lenta.

El desert és la vida que ens queda per viure.
El desert és l'article que has d'escriure.
A vegades, des del desert estant, sembla que veus un oasi, però allò que en realitat veus, és un miratge. Hi ha miracles econòmics i hi ha miratges econòmics.

Però també és cert que, a vegades, el desert és una fantasia que ens venen els qui es pensen els amos del món. Una realitat virtual en la qual ens voldrien mantenir tancat per sempre. A vegades, ens pensam veure i viure a un desert, i resulta que allò que tenim al voltant, en realitat, no és un desert. Resulta que estàvem enganyats. El desert no existeix.

El desert és el miratge.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris