nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
20°

Resultats, en diuen d'això

El president Matas ja pot estar tranquil: l'economia en mans dels seus amics poderosos i la política d'un grup de savis, ell es pot dedicar a fer mudança, que el deu entretenir molt. Perquè si Catalunya té vocació d'Estat amb cos de nació, noltros ens conformam a ser una societat anònima. En els països normals, els polítics decideixen les lleis a fer i els tècnics adapten les voluntats polítiques a les realitats legals. En la nostra societat anònima, el conseller delegat, senyor Matas, encarrega als savis un nou producte d'acord als nous mercats i fa saber al públic, en general, i a l'accionariat, en particular, que allò decidit pels especialistes tendrà el vistiplau del consell d'administració. Ni en Florentino ho faria millor. L'únic problema és que la nostra ciutadania no és a l'alçada de tan dinàmica empresa i reivindica, sense gaire èxit, tot s'ha de dir, que la política ocupi el seu lloc i els polítics facin la feina per la qual cobren. Cert que molts d'ells cobren només els serveis com a doblers de butxaca i incrementen el patrimoni a força de miracles. Però aquest és un altre tema i mentre la nostra societat es vulgui creure que amb un sou de batle, conseller o president, tots ells amb nòmines inferiors a la d'un director d'hotel, es poden comprar pisos i xalets de considerables dimensions, no hi ha res a fer. On érem? Sí, que els polítics cobren per fer política i no per asseure's a l'escó a l'espera que els «vells de la tribu» decideixin què és bo per a tots. Vius, els vells de la tribu mereixen tot el respecte i més, alguns, fins i tot, molt més, però en una democràcia tenen reservat el privilegiat lloc d'observador i consultor, no el de legislar, tasca reservada als elegits pel poble.

l l l
Per cert, hi ha poble? Quan se sent el president de les Illes Balears parlar de tot menys del que separa una plantilla d'un poble, la cultura, és que ni ell, venedor de manual, s'ho creu. Les empreses amb vocació de futur procuren configurar una cultura comuna, una forma de fer, una manera d'estar, un valor de qualque cosa que els fa especials, que arreli els treballadors a l'empresa. A la del senyor Matas, no. Aquí tot és circumstancial, menys l'equip directiu de vitalícia vocació. Tot és prescindible, canviable: recanviable. L'únic valor reconegut és el valor d'ús. I no ho dic jo, ho diu el conseller delegat de Balears, S.A., don Jaume, que no s'amaga de dir que fins i tot el paisatge no és res si no té valor d'ús i de mercat. Ens crèiem ciutadans i només som una guarda de, en el millor dels casos, fixos discontinus que emprenyam per la nostra condició de fixos. S'estimen més els precaris i els sense papers ni possibilitats d'aconseguir-los: més docilitat i menys reivindicacions. No tenim cultura ni llengua que la regui. La nostra antigor és pura melangia naftalinosa. No hi ha arrels a servar, ni conreus, ni fonts on anar a beure: només xifres, quilòmetres d'asfalt i freqüències de tren sense que importi què transporten ni a on ni per què. Resultats, en diuen d'això.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris