algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

De moda i demodé

Coses de la moda: ve de gust començar a abrigar-se, i les desfilades ens mostren el que han fet per a l'estiu que ve. I veim cuixes a l'aire, llombrígols, naixements de pits, corbes. La pantalla de les tendències, pràcticament imposable -imposada també-, impossible, irreal. El model de cos de somni que du moda esdevé malson en enfrontar-te tu, pobre mortal -pobra mortal, també; no direm «sobretot», que l'home, cada vegada més...- al mirall i trobar estries allà on la foto mostrava setí. D'acord, la pantalla idealitza perquè nosaltres ens hi projectem, però resulta que els patrons no entenen la realitat fora de les ficcions del laboratori i es marquen, en la vida real, unes formes gens estètiques. Exposant-nos a ser titllats de qualsevol cosa menys de guapos: aquells calçons que mig cauen i deixen intuir un què en aquella foto poden arribar a ser grollers si l'únic que fan és realçar mitxelins que d'altra manera no veuríem. Que no hauríem de veure, vull dir. Que viuríem igual de bé, o millor, fins i tot, si no haguéssim de veure, vaja. I sí, només s'ofèn qui es vol ofendre, evidentment. Una cosa no treu l'altra. Resultarà idò que serà més ètic que la gent que es ven -que veim- perfecta vengui martinis, pastesgallo o enciclopèdies: al cap i a la fi ni els aperitius alcohòlics ni els macarrons ni la il·lustració no poden sentar tan malament en públic com una camiseta sense mànigues, ja saps quina te vull dir. La moda mudada en publicitat ens ven idil·lisme que es transforma en insomnis diversos. I quan entre els cruis que tapen els cosmètics supuren realitats patètiques com la de Kate Moss... El patètic no és que es drogui; al Parlament -l'alemany- es va demostrar fa uns anys que s'hi consumia el mateix polsim que la pobra Catalina, i ara tothom deu mirar cap a un altre costat. El patètic és això, precisament: que a l'entorn d'això es munti la gran redada virtual, meam qui la diu més grossa -dia sí dia també en surt qualque noteta en mitjans «seriosos»-, es rescindeixin grans contractes i es facin grans sermons... perquè al cap i a la fi, a tots els quioscos, ara mateix, puguem veure la cara de la Moss en una revista, ostentant literalment «glamour». Valga'm Versace.

... I ja que som amb enganys, negocis i aquestes coses patètiques insubtancials i ridícules -com ens agraden!-, compte amb un email que circula anunciant un xec d'alguns milers de dòlars de part del mateix Bill Gates si el reenviam a nosequanta gent. El meu negre no li hauria donat més importància si no hagués descobert -observant, simplement, l'inici de la cadena- que qui l'havia iniciada, almenys la branca de la piràmide que s'ha escorregut dins del meu hotmail, va ser ni més ni manco que un expresident del Parlament. L'alemany no, el nostre. Poques feines...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris