nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

Objectiu: carregar-se el PSOE?

El que està passant pareix, en efecte, una conspiració. No, però, la que els sants negres de les rodalies del PP «denuncien», és a dir el, quasi res, «cop d'estat» ( l'Estatut català) impulsat per Zapatero, Maragall, Carod Rovira i el Rei amb l'objectiu de liquidar Espanya. Si el país no fos, com és, europeu i modern, aquesta genteta trauria els tancs per liquidar la democràcia. Afortunadament, no poden. Bé, ho supòs, perquè quan sent el cap de l'Estat Major de la Defensa (de qui davant qui?), Felix Sanz, dir el que diu ja no m'atrevesc a dir-ho molt alt. Val, no ens posem dramàtics. Que no poden més que excitar. Amb quin objectiu?

Per una banda, la del PP, és evident. Les darreres enquestes detecten que l'estratègia de l'estupidesa de la ruptura d'Espanya li està funcionant, cosa que no pareixia possible. Fins i tot les dels mitjans més favorables al PSOE mostren un perillós escurçament de la distància entre socialistes i conservadors, i no en parlem ja de les dels mitjans més acostats al PP. La diferència va d'entorn un 6% com a màxim a un 2% com a mínim. Molt poc. La participació seria la clau: superior al 70% guanyaria el PSOE, inferior el PP venceria. Per tant, vist l'èxit, indubtable, els conservadors juguen a excitar la bubota de sempre sobre la unitat d'Espanya que provoca la cohesió interna de les seves bases i actua sobre les dels socialistes dirigint-les cap a l'abstenció (perill que la fundació que presideix Alfonso Guerra advertia ja fa mesos a la direcció del PSOE). D'aquesta manera, en teoria, el PP mantendria nivells de vot semblants al 2004 i els dels socialistes disminuirien per l'abstenció.

L'estratègia del PP més o manco se pot entendre. Entra dins l'habitual -tot i que és bastant trist, que sigui així- joc brut de la política. Ara bé, quan, com en aquesta ocasió, l'estratègia d'erosió de l'adversari supera per part dels sants negres que s'acomoden a la del PP, totes les fronteres, no ja de l'ètica ni de l'estètica sinó directament del dret, per acusar el cap de l'estat i el del govern de colpistes contra la democràcia, s'hi ha de posar límit. És tan aberrant que els tribunals hi haurien d'intervenir, actuant decididament contra els que impulsen aquesta embogida fuita cap al no res que està duent el país «publicat» a una tensió insuportable. L'objectiu últim d'aquesta estratègia de porqueria repugnant (i al PP ja li va bé) és, me pareix a mi, una operació que no persegueix només el més evident. Sinó sobretot provocar una creixent polarització interna dins del PSOE -entre els minoritaris federalistes i la resta majoritària- que dugués Zapatero a una contradicció insuperable, amb la conseqüència que el partit socialista se rompés per qualque banda -és de suposar que creguin que per la del PSC- o com a mínim se situàs en tan delicada posició que s'hagués d'acabar la legislatura abruptament.

Fa una setmana hagués semblat com a de política ficció pròpia del dia dels innocents, comentar tal possibilitat. Però vist, sentit i llegit tot això dels darrers dies comença a ser creïble. És impossible que el festival de bogeries sorgesqui perquè sí i com a reacció exclusiva a l'Estatut català. Més aviat ve del fet que la reforma estatutària catalana és la gran excusa per excitar l'estratègia fins a les darreres conseqüències. No crec que hi hagi cap perill, de moment, que se convertesqui en realitat. Perquè cal suposar que Zapatero sap el que fa, tot i que sovint sembla molt de suposar. Però quan se llegeix que fins a 50 diputats nacionals del PSOE estarien a punt de franca rebel·lia, que el PSOE andalús i extremeny preparen el dic de contenció anticatalà, que el Govern pareix estar dividit entre dos, que el Rei, en un acte militar!, adverteix l'endemà de l'aprovació de l'Estatut sobre la indissoluble unitat nacional espanyola, que per l'altra banda en el PSC més d'un il·luminat entén l'Estatut com a tàctica per guanyar la successió de Maragall, que alguns mitjans catalans -a l'estil dels de les rodalies del PP a la capital, però en sentit invers- troba que estaria la mar de bé que el PSC rompés amb el PSOE si l'Estatut se retoca, que..., en fi, que hi comença a haver moltes coses que condueixen a pensar si no serà vera que en efecte més que importar l'Estatut -que ningú dels que el critiquen no se deu haver llegit- l'objectiu és usar-lo, encara que sigui a costa de posar el país en una situació seriosament límit, com a arma per intentar carregar-se el PSOE.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris