lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

Portàtils a cent

Fa una desena llarga d'anys va abastar unes fites considerables de popularitat global un polític americà, del partit republicà, de nom Newt Gingrich. Bona part d'aquesta popularitat li venia de propostes descabellades que acostumava a fer adés i ara, encara que, de vegades, no deixaven de tenir un punt d'interessants, com per exemple la de pagar els estudiants que es matriculessin d'assignatures o estudis temuts o menys populars, com matemàtiques o ciències en general. Però una de les que va donar la volta al món va ser la seva proposta d'equipar els sense sostre americans amb un ordinador portàtil. Eren els temps de les superautopistes de la informació i crec recordar que algú li va fer la pregunta de com les farien arribar als sense sostre -en nombre important en aquell moment de crisi econòmica- i el polític no va tenir cap mania de dir que no hi havia cap problema amb això que no tinguessin casa, que els donarien un ordinador portàtil a cadascun i arreglats. Més enllà del que té de boutade, l'afirmació de Gringrich podia ser entesa en el sentit que hom podia evitar que la fractura digital s'afegís a la social i econòmica, de tal manera que, per comptes d'esperar passivament a la solució del problema de la manca de lloc per viure, amb un portàtil, els indigents podrien tenir una eina per a intentar canviar el seu destí. Tot i que no aquesta fos precisament la idea de Gingrich, sembla que un equip de notables del Media Lab del Massachussets Institute of Technology, amb Nicholas Negroponte al davant, l'hagi feta seva a l'hora de concebre el projecte anomentat «Un portàtil per nin», que té per objectiu aconseguir fabricar milions d'ordinadors portàtils que costin menys de cent dòlars cada un, destinats a ser l'eina d'aprenentatge dels nens del tercer món. El projecte va ser anunciat pel mateix Negroponte a Davos el passat mes de gener i ara han mostrat les que vendrien a ser les primeres imatges i especificacions d'aquests ordinadors, els quals -sigui dit de passada- semblen autèntiques monades. Justament en aquest acte de presentació, Negroponte va afirmar que «Si hom considera qualsevol problema del món, qualsevol conflicte en el planeta, la solució d'aquest problema, certament passa per l'educació». L'objectiu bàsic dels portàtils a cent és posar a l'abast dels nens del tercer món una eina per al seu aprenentatge i una finestra al món. Basats en Linux -amb programari privatiu no podrien sortir mai per aquest preu- tindran de tot -àdhuc Wi-Fi- encara que amb poca memòria, fixada d'entrada en 1 GB. Dit altrament, han de servir per fer essencialment les mateixes coses que fem amb els portàtils normals, llevat de guardar-hi grans caramulls de dades. Com molt bé diuen alguns detractors d'aquest projecte, 100 dòlars encara són molts diners segons on, però no es tracta que els comprin els nens, sinó que ho facin els governs i els reparteixin entre els seus escolars com a llibres de text. D'altres crítiques apunten al fet que, per ventura, seria millor gastar aquests diners en resoldre d'altres atencions més urgents, contra les quals els impulsors del projecte argumenten que s'han d'atacar els dos problemes en paral·lel i que, amb una bona educació, s'avançarà molt més en la solució dels problemes endèmics d'aquests països, és a dir, una versió moderna i actual d'allò d'ensenyar-los a pescar, per comptes de donar-los el peix. D'altres crítiques apunten a limitacions tècniques, com la baixa resolució de les pantalles -un dels components més cars- i foteses semblants, però en qualsevol cas el projecte és molt ambiciós, tant que ha portat Negroponte a assegurar que és el més important de la seva vida. Per cert, no deixa de ser ben interessant que hagin previst mètodes alternatius d'alimentació elèctrica per tal que puguin ser emprats a llocs on no hi arriba l'electricitat. Ara només cal assegurar-se que els llibres electrònics als quals podran accedir els usuaris d'aquests ordinadors també tinguin un cost assumible, és a dir, que vagin amb llicències Creative Commons. Més de cinc-cents anys després de la revolució dels tipus mòbils, el crític literari I.A. Richards, va afirmar en un dels seus assaigs que un llibre és una màquina per a pensar. Cal afegir que una màquina universal gràcies en bona part a la pensada de Gutenberg. Richards no era original, ja que la seva afirmació era una simple transposició del que abans havia dit Le Corbusier respecte d'una casa. Negroponte i els seus han fet aquesta transposició als ordinadors, els quals si bé ja són màquines per a pensar, estan encara molt enfora de ser universals. És per això que aquest projecte hauria de funcionar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris