cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El galop del cavall

Va millor l'economia balear que fa dos anys? Per al Govern, la resposta és afirmativa; per a l'oposició, les ombres dominen sobre les llums. És clar que a les estadístiques disponibles podem trobar números que avalin una o altra tesi. Els actuals governants es cansaren de comunicar, a la passada legislatura, que Balears s'esfondrava per causa de l'acció dels progressistes. El discurs penetrà a estrats importants de la població, mentre els potents grups econòmics beneïen aquesta estratègia: les Illes es presentaven isolades del seu context, de forma que les notícies negatives -que hi eren, sobretot arran de 2002 i amb un fort component internacional- s'imputaren en clau interna, directament al govern del Pacte. Front això, s'explicitava la promesa denirvana: rius de riquesa i d'abundància arribarien de la mà dels conservadors, fins al punt que, en tres mesos, s'anuncià pomposament que una depressió inexistent s'havia superat. Però, és cert? La resposta, òbviament, és negativa: no es pot superar el que no hi és. I l'alentiment econòmic? La resposta és, igualment, clara: la situació estructural de l'economia balear es troba allà mateix. Però, s'han insinuat tendències que derivin vers nous canvis a la nostra estructura econòmica?

Vegem. Des del Govern, els missatges són contradictoris: el president expressa que ens trobem davant seriosos problemes estructurals, mentre que el conseller-portaveu insisteix a dir que les coses van millor del que afirmen els crítics, i invoca les dades de creixement del 2004 i les millors previsions del 2005. Un i altre insisteixen que venen més turistes a Balears -cosa certa-, signe inequívoc que s'està recuperant un mercat que, se'ns diu, féu malbé l'anterior govern. Però una altra lectura d'aquest missatge és demolidora: la vinguda de més visitants no es correlaciona amb un increment de la despesa diària turística -la qual cosa penalitza els ingressos-, tal i com revelen les magnituds de 2004; mentre que pel que fa a 2005, les previsions d'institucions com Exceltur indiquen que, en efecte, han vingut més turistes, però han gastat menys. Un negoci, doncs, que condueix de manera inexorable a una contracció de la rendibilitat: a aquesta economia li fan falta més expansions físiques -més quantitats de tot- per acostar-se als mateixos rèdits que abans. El cavall de sempre, amb un galop incontrolat, esperonat per les curses de curta durada i alens frenètics. En paral·lel, importants empreses turístiques anuncien, per boca de significatius dirigents, que el benefici per llit està caient a Balears, de manera que això comporta processos de deslocalitzacions a l'àmbit hoteler. Al seu torn, altres empresaris opten per davallar preus i agullonar el sistema del «tot inclòs», amb resultats que poden ser interessants en el curt plaç, però amb la destrucció de les economies externes, dels cercles virtuosos tradicionals del turisme de masses: segments cabdals de l'oferta complementària es troben greument lesionats per aquesta política immediatista, mentre el Govern mira pels costats. La situació està arribant a fenòmens de veritable dumping: firmes concretes ofereixen estades a les Illes -entre 15 i 20 euros per persona i dia- per davall del possible cost de producció, que suposa ofegar literalment les possibilitats de competidors locals amb menors capacitats de resposta (com ara petits i mitjans hotelers). Aquesta és una realitat microeconòmica que es camufla darrere les dades del creixement del PIB, alimentat de manera crucial per les activitats de la construcció. Aquestes i, en menor mesura, els serveis, expliquen el creixement actual. Tot plegat influencia sobre el desenvolupament de la demanda interna.

Les xifres de conjuntura són il·lustratives quant a aquests punts. Les dades de l'INE, de FUNCAS, de GESA, d'Hispalink i del Centre de Recerca Econòmica, asseveren notòries pujades en el sector constructor. El guarisme agregat de 2004 ja apuntava en aquesta direcció: el creixement de la construcció fou del 2,2%, mentre que el dels serveis assolí l'1,5% i la indústria l'1,3%. La construcció és, doncs, un gran motor, estimulat per la política d'infraestructures del Govern -amb la gènesi d'economies externes- i per l'aixecament de les moratòries que, alhora, impacta negativament sobre l'oferta de places turístiques. El sector infereix esquifits nivells de productivitat, que es rescabalen gràcies als baixos salaris, les majors precarietat laboral i número d'hores treballades i l'escàs requeriment d'aprenentatges i formacions, fet que redunda en majors perills de sinistralitat laboral.

L'Executiu, doncs, ha estat ben actiu els dos darrers anys en aquestes àrees; no es pot dir que no hagi fet res. Però aquesta activitat comporta la inacció en altres esferes, crucials per a l'economia moderna: parca aposta per la I+D+i, per l'educació (amb serioses dificultats a la despesa corrent dels centres públics, demostrades pressupostàriament) i per la sanitat (les assignacions sanitàries es reduïren, en termes reals, el 2004 sobre el 2003, de manera que l'avenç de 2005 no fa més que recuperar terreny perdut). És en aquest escenari quan Jaume Matas descobreix que les transferències que el seu propi partit executà no són -ni eren- suficients per a cobrir les necessitats de la nostra comunitat. I això, evidentment, és negatiu per a la nostra evolució econòmica.

Però permeti'm que torni al principi: va millor l'economia balear que fa dos anys? Depèn del punt de mira, i disculpin que no em mulli més: per al sector de la construcció, les veles són plenes de vent; per a l'oferta complementària de determinades zones turístiques, les coses no pinten massa bé; per a la macroeconomia turística, no es poden llançar coets; en el mercat de treball, les dades no conviden a l'optimisme des de la perspectiva de la qualitat laboral; per al capital públic balear, el mateix Matas reconeix les serioses dificultats que té. Front això, la meva resposta és que les prioritats del creixement han variat, en relació a la legislatura passada. I l'impulsat pel PP ostenta una característica clamorosa: està mancat d'innovació, molt llunyà d'aquesta «economia de les idees» que planteja aquest futur Premi Nobel d'Economia -ja ho veuran- que es diu Paul Romer. Ens hem instal·lat, de bell nou, en «més del mateix», unes coordenades que esperonen l'expansió física sobre la intensitat del desenvolupament, cosa que, com és natural, engreixa un PIB paradoxalment fràgil. El cavall, doncs, galopa. Però cada cop es troba més exhaust.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris