nubes rotas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Un premi literari

Som lluny de tenir un país una mica normal, on les coses ocupin el lloc, el volum que raonablement se'ls hauria de destinar. Passen desapercebuts anuncis de pròxims desastres, i després una cosa normal, però inesperada, pot desfermar unes guerres desaforades i extemporànies. L'ambient del país és tan enrarit que de qualsevol nuvolet som capaços de fer-ne una tempesta amb llamps i trons. Hem perdut la noció de les coses, el sentit de les proporcions, ergo el sentit del ridícul. No s'acaba d'entendre molt bé, si no és en clau patèticament provinciana, la torrentada de paraules que ha generat un premi literari declarat desert. Si la situació és considerada terriblement anòmala, òbviament hi ha moltes persones interessades a trobar-hi una explicació, i aquí es disparen el conspiracionisme, la maledicència, la tafaneria, i, sobretot, la pràctica d'aquest esport en el qual els illencs excel·lim: inventar la vida al germà proïsme. La paradoxa és que la situació no és terriblement anòmala. Un premi institucional pot ser declarat desert; i en el si d'un jurat hi pot haver divergències abismals. La possibilitat d'error és quasi sempre il·limitada. Les arts no són ciències exactes. I, que se sàpiga, res no ens autoritza a pressuposar intencions malignes o perverses en cap membre del jurat. Tot plegat és tan senzill com això. Les consideracions sobre l'oportunitat o no d'una decisió final, la lectura política d'un veredicte són qüestions que no tenen agafada si no es disposa de denúncia pública d'irregularitats. Res no ens autoritza a dubtar de l'honorabilitat de cap de les persones del jurat en l'exercici de les seves funcions. Si els membres del jurat som una cosa o l'altra, ho som tots en la mateixa mesura, per més que hi hagués distintes opinions i el veredicte fos no per unanimitat, sinó per majoria. Res no m'indica que cap company ni cap companya de jurat actuàs mogut més que per unes intencions sobre les quals no tenc cap motiu de dubte. De vegades ens creim que som un país millor que els altres quan en realitat encara no hem après la cosa més normal del món, acceptar, per exemple, que cinc persones no es posin d'acord respecte d'unes obres literàries a concurs. Per a informació general: això passa a les millors famílies.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris