nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
20°

Quadern de viatge

Diumenge, 25.- Tot i que banc pot semblar una paraula neutra, desproveïda de matisos d'intenció, té la propietat de posseir diversos, múltiples significats, alguns dels quals no gens innocents, puix que no existeixen, en el llenguatge, mots inofensius, i la usam, la paraula banc, tant per referir-nos a un seient llarg i estret, amb respatller o sense, com al moble, amb forma de taula, sobre el qual treballen fusters, ferrers, llauners i altres artesans, però és per fer referència a les institucions financeres que el vocable banc abasta el seu sentit més interessat, la seva varietat menys afectiva, més exacta i glacial. Els bancs administren el tràfic de diners a través d'operacions bancàries, de naturalesa simple i, alhora, heterogènia, l'objectiu de les quals és fer rendibles, en benefici propi, els doblers aliens. Per causes que s'escapen a la meva comprensió, de la paraula banc se n'ha fet, se'n fa, un ús indegut, no gens apropiat, àdhuc pervers, puix que s'han establert, a més de les econòmiques, diferents categories que atenen beneficis alternatius, adés altruistes, adés calculats: bancs d'aliments, bancs de sang, bancs de semen o bancs d'òrgans, entre molts d'altres, quan seria més correcte denominar-los dipòsits, rebosts, magatzems, provisions o, fins i tot, qualsevol neologisme més adient. Fa de mal creure que els bancs de semen, posem per cas, siguin institucions a les quals hom pugui ingressar els seus estalvis, en la improbable circumstància de tenir superàvit d'esperma, col·locar-los a la vista, o a termini, o invertits en títols de deute públic, i retirar-los amb interessos: un tres per cent addicional d'espermatozoides, per exemple. D'igual manera, és poc probable que es pugui acudir a un banc de sang per fer una hipoteca, tot i que les hipoteques d'alguns bancs xuclin la sang, o domiciliar-hi una hemorràgia, malgrat fusions i transfusions facin part de la terminologia i de l'operativa clínica i capitalista. A la multitud d'establiments, mal anomenats bancaris, se n'hi ha d'afegir un de creació recent: el banc de tumors, que només el nom escarrufa. No cal recordar que els tumors són els responsables directes dels càncers. La constitució, doncs, d'un establiment bancari de crèdit sobre la base dels tumors sembla, a un ignorant de la medicina d'investigació, una profanació de la llengua, una metàstasi conceptual. El meu suggeriment fóra canviar, de forma immediata, una denominació tan desafortunada, precisament perquè els mots no són inofensius.

Dilluns, 26.- Una prestigiosa sociòloga ens adverteix de la tragèdia: viurem més anys com a vells, que com a joves. Es tracta d'una advertència que vol assolir caràcter universal i, per tant, no exclou tots aquells que ni tan sols viuran com a adults. Significa que l'esperança de vida augmentarà i, en conseqüència, en general la gent viurà més anys i morirà més vella. Aquesta situació sòcio-econòmica plantejarà no pocs problemes, a l'estat i als afectats. A l'estat, perquè se li farà insostenible, econòmicament, mantenir desenfeinat un segment tan nombrós de ciutadans. La població activa no podrà suportar una despesa tan desmesurada, feix que s'agreuja per una política absurda, errònia, permissiva de jubilacions anticipades, l'objectiu de les quals no persegueix el benestar, ans abaratir, a curt i mitjan termini, els costs estructurals del teixit empresarial, afeixugant la càrrega de la seguretat social, i, en conseqüència, la dels treballadors, via pressió tributària. Als afectats, perquè la cultura de l'oci no és barata, ni s'improvisa després de tota una vida laboral. L'actual estratègia dels governs, de forma especial els autonòmics, amb els jubilats, destinada, sobretot, a adquirir els seus vots, no és assenyada, ni lògica, ni sostenible. Organitzar el lleure de les persones majors hauria de defugir la temptació del suborn emocional, l'obtenció, a canvi de dos pa amb olis i un ball de bot, del suport electoral dels ancians, sovint basat en la gratitud i la ignorància. A mi, sincerament, que els retirats se'n vagin, amb independència del poder adquisitiu de cadascú i per quatre cèntims, dues setmanes a qualsevol indret de la costa mediterrània, me sembla un despropòsit, una estupidesa, a la qual no trob una explicació raonable. En alguns països europeus, alguns jubilats, en comptes de començar la tercera edat, inicien una segona vida laboral, puix que sembla que el fet de sentir-se útils a la societat genera noves expectatives vitals, potser perquè ser de profit encoratja, aixeca la moral i enforteix el sentiment d'autoestima. Tanmateix, una societat justa no pot permetre's renunciar a la seva experiència, ni a la seva capacitat, a canvi d'una existència banal i estèril. Finalment, allò que per obvi no diu la sociòloga és que tots plegats, sense excepció, viurem molts més anys de morts, que de vius.

Lluís Maicas, escriptor

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris