nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
15°

El circ de la tardor

És la temporada de l'any en què tots els partits polítics del Regne Unit celebren els seus congressos anuals, i enguany aquest circ polític que només sol interessar els adeptes, ha despertat més curiositat de l'habitual, per dos motius molt distints: per una part, el congrés dels Laboristes ha servit per confirmar la continuïtat d'una de les cares polítiques més conegudes d'Europa, Tony Blair, i per confirmar també qui serà el seu successor, el ministre d'Economia Gordon Brown. Blair, que en alguns moments ha estat anomenat com un possible candidat a la Presidència de la Unió Europea quan aquesta es reformi, ha aprofitat per deixar clar que la seva feina de moment es reserva al Regne Unit i a la reforma dels serveis públics. L'altre número del circ ha estat el que començava ahir, al congrés del Partit Conservador, amb discursos dels polítics que es consideren indicats per dirigir un futur govern de dretes a Westminster. El candidat preferit per les cases d'apostes és David Davis, el portaveu d'interior del partit de l'oposició, exsoldat a temps parcial de les forces especials, exministre per Europa en un govern dels anys 90 i euroescèptic convençut, i antic encarregat de disciplina parlamentària dels conservadors. És el candidat preferit de la dreta del partit conservador. El dubte, en tot cas, és si seria capaç d'atreure cap votant de la dreta més liberal. Diuen que a favor seu compta que va néixer en una casa de protecció oficial de mare fadrina, i que per tant no porta l'estigma dels candidats amb una infància privilegiada que ocupen tants escons de l'antic partit de Margaret Thatcher. Ara bé, ahir encara quedaven vuit possibles candidats per liderar els Conservadors a les properes eleccions, i potser el president del partit va posar el dit a la llaga quan inaugurava el congrés: va avisar els congressistes que el partit no té cap dret diví a sobreviure. Va ser una crida a la dreta a organitzar-se o arriscar-se a perdre encara més militància. Sembla, per tant, que malgrat els esforços dels candidats per presentar-se com a «presidenciables», es tracta de triar el candidat de la supervivència. Qui hauria dit que després dels anys de Thatcher els conservadors no tornarien a aixecar el cap ni en vint anys. El que preocupa si no s'organitzen és que els de Blair trobin cada vegada menys oposició en el Parlament.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris