cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
25°

Cultura

Diuen que, auspiciada des de Joves per la Llengua, es gesta una candidatura a la presidència de l'Obra Cultural Balear. Si existeix, que sí, no se'n coneix cap tret. La «glasnot», que l'ONG necessita com a aigua del cel, no caracteritza, de moment, els aspirants. Per ventura, encara és prest. És cert que el procés electoral no és obert, però, un mail als socis, un article d'opinió, que posàs de relleu aquells aspectes que ells consideren millorables, haurien servit per encetar el debat. L'excés de precaució no té perquè significar maduresa. Pot voler dir, herència dels vicis del passat o significar que algú vol nedar i guardar la roba. Seria un mal començament.

Com el dels Premis Mallorca? N'han parlat diverses persones. No seria mala idea que algun membre del jurat, o tots, s'explicassin. Al cap i la fi, actuava en nom d'una institució. Desert, per què? Tanta de transcedència li atorgaven? O s'havien cregut els discursos dels polítics? O de veres no hi havia cap novel·la que mereixés un guardó? Ara bé, la ràbia que ha suscitat el veredicte és massa difícil o massa fàcil d'entendre. Les opinions sobre el jurat, ara tan precises, s'haurien d'haver manifestat mesos abans de les deliberacions. Qui el desqualifica, desqualifica qui l'ha nomenat. És curiós que ningú no gossi. Darrere això, hi ha l'esperança d'una nova convocatòria. De tota manera, el desenllaç ha vengut molt bé per tapar la boca als pesats que havien posat en dubte l'honorabilitat d'aquest tribunal per raons molt diferents a les actuals. Quines rialles fan les seves travesses.

Quasi tantes com saber que l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) ha fet un any. Pere Muñoz ha comentat molt bé la celebració del primer aniversari de la ruptura amb l'Institut Ramon Llull i de la celebració de la desmemòria en relació a 30 anys d'història. Tenen sort els protagonistes d'aquestes batalles que la «cultura» no interessa pràcticament ningú. Si els aplicàssim els mateixos criteris de control que es fan servir per als polítics, ben pocs d'ells podrien anar cara alta pel carrer. Aquí es fa «política cultural» com si hi hagués les condicions per dur-la a terme. Es detecten molt pocs esforços per crear-hi les precondicions: escolarització perllongada, qualitat del sistema educatiu, construcció de museus, obertura d'escoles d'art... Com que el públic no existeix ni se'l vol crear i tanmateix es fa «política cultural», passa el que passa. Vull dir, per exemple, que no he llegit encara cap article, escrit a Mallorca, sobre una pretesa mala utilització del concepte «modern» referida a l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) o al Museum of Modern Art (MOMA) o al Museu d'Art Modern de Barcelona.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris