tormenta
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

El suplici de no poder-ho ignorar

No és estrany que la dreta espanyola no sigui massa procliu al sistema democràtic: la democràcia serveix, entre altres coses (no totes excel·lents), perquè les persones manifestin la seva voluntat, les seves aspiracions, les seves necessitats i, si se'm permet una frivolitat retòrica, els seus ideals. I, una vegada manifestats, se'n pot fer cas o no, però no es poden ignorar. Les coses que afloren a la superfície, moltes vegades empenyent des del subsòl dels mapes polítics, o són reconegudes o combatudes. Espanya té una llarga tradició de pronunciaments i de cops d'estat perquè sempre hi ha algú disposat a disparar contra les cames dels qui emprenen camins que no agraden als poders fàctics. Ara, el Partit Popular no pot ignorar que una gran majoria de la població catalana, manifestant-se a través dels seus representants democràticament elegits, es vol definir com a integrant d'una nació i exigeix més autogovern, més finançament i més responsabilitats. Des de fora, hom pot estar-hi d'acord o no, però no pot ignorar aquesta realitat. Què feim quan no podem ignorar una realitat que no ens agrada? Es pot intentar obstaculitzar-ne la divulgació, com es va fer amb el dit pla Ibarretxe, que el govern d'Aznar combatia per tots els mitjans sense donar-nos l'oportunitat d'estudiar-lo. Es poden fer moltes més coses. Des de Rodríguez Ibarra a l'oracle de la FAES, els polítics i no polítics que poden donar idees són, segurament, milers. L'oracle ja ho va dir clar: s'ha assentat les bases per perpetrar un canvi de règim. S'ha de transmetre una sensació de perill imminent, que se substanciaria en un desmantellament catastròfic de l'Estat. Acebes deia que l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya no podia entrar al Congrés dels Diputats sense abans trastocar la Constitució. Alarma general! Però ni una paraula sobre el significat profund de la reforma estatutària, que no és altre més que l'expressió de la voluntat del poble. El poble català, ergo, és anticonstitucional. Què feim, amb tot un poble anticonstitucional? Convertir el seu territori en presidi no sembla una solució fàcil. Per això convé personalitzar l'anatema en Rodríguez Zapatero com a palanganer de Carod Rovira. Continua sense resposta la pregunta sobre el poble, però també hom pot no formular-la i centrar-nos en un president de govern traïdor a la pàtria i coses per l'estil. Hi ha una Espanya moderna -petita- i una Espanya de sempre, que machadianament desprecia cuanto ignora, però que encara és més perillosa quan no pot ignorar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris