nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Bé, però, i la laïcitat?

Com vostès saben perquè ja els ho he contat alguna vegada, tenc el vici des de sempre de retallar les notícies aparegudes en premsa que, pel que sigui, em criden la atenció. Després les acor amb una xinxeta al suro emmarcat que hi ha aquí dins, a la paret de l'enfront de la taula on faig feina, i allà queden una temporadeta exposades a les meves mirades quotidianes, no sempre amorosides. No pareix ver, però dia a dia, mirada a mirada, l'article es va escrivint poc a poquet i emmagatzemant-se dins el meu enteniment, no sempre encertat, ja ho sé.

Avui li toca a aquest: diari Ultima hora, 08-09-06, fotografia de dona Maria Umbert, la flamant directora del ens públic autonòmic IB3 en companyia del bisbe don Jesús Murgui, que es donen la mà somrients; a ella se li denota la mà fluixa, palmell per avall, com si esperàs que li besassin, a lo reina Sofia, majestàtica, que mira a una altra banda (sempre mira a una altra banda a les fotografies, aquesta doneta, perquè deu ser?) i el bisbe que observa dona Maria amb interès gens ni mica dissimulat, en un ambient que s'endevina distès, flonjo, com la mà de la directora. Darrere d'ells dos, a una paret blanca, hi llueixen penjats un tamborino i unes castanyetes, per allò de donar ritme a l'estança, supòs.

El peu de foto diu així: «Umbert y el obispo Murgui, durante la firma del convenio/ Foto Pere Bota.» I segueixen dos anunciats més: «El PSOE valenciano exige que IB3 pueda verse en esa comunidad/ La TV autonómica retransmitirá la misa cada domingo». Referent al primer supòsit, bé, res que dir, perquè resulta que diuen els valencians que, com que bona part del territori del Principat rep l'emissió, ells també ho volen rebre. Res que dir. Si aquí rebem el canal 9, potser és ben just que ells també rebin les nostres emissions, el que ben és seu, donau-li. Respecte al segon, mirin, no. Si s'obri una finestra a l'església catòlica, per estricta justícia, per gentilesa, per integritat moral, també s'han de obrir les portes a qualsevol altra secta religiosa que existeixi en aquesta vall de llàgrimes. Ho trob indiscutible. Allò millor seria que exercíssim la justa laïcitat, i per la pantalla pública no hi guaitàs cap creença religiosa, però ja que no hi ha suc de cervell a bastament, ja que manca criteri, idò o tots o ningú.

O puc predicar damunt set trones això que acab de dir: n'estic autoritzadíssim: ara mateix fa una vintena d'anys llargs que aquí, a la barriada del Coll d'en Rabassa, l'Associació de veïnats baix de la presidència de Jaume Rado i amb la feina d'una colla de companys que oferíem la nostra feina de manera totalment desinteressada, vàrem confeccionar i publicar una revista d'opinió i informació general, que la batiàrem amb el nom de «Volatord». Resultà magnífica. Les hores de feina assembleària que eren necessàries per enllestir-la, per consensuar-la, eren una vertadera exageració, però quan la donàvem per confeccionada definitivament, creguin que se la podien mirar amb lupa. Quatre o cinc números veren la llum. Crec que va ser quan preparàvem el número dos que, un dels companys que era molt devot, professor de religió per més senyes, va opinar que havíem d'oferir una pàgina al senyor Rector. I jo no m'hi vaig oposar en absolut. Això sí: vaig exigir a l'assemblea que si la Parròquia tenia la seva pàgina, els «Testigos de Jehovà» que el seu local era on ara mateix hi ha l'anomenat Café de Cala Gamba, on El Casta hi fa el seu xou, mirin quines coses, dic, també havien de tenir el seu espai. Així es consensuà i talment es va fer. El contrari ho consideràvem un agravi comparatiu. Guard els exemplars que es publicaren llavors, per si algú de vostès ho vol comprovar. No és tan mal d'aconseguir fer les coses bé. Sols es tracta de voler. I pensar-hi, potser.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris