nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
18°

Guardes i ovelles

La ramaderia ovina a les Illes Balears ha tengut i té una importància. Des de fa segles els secans d'aquesta terra han combinat l'arboricultura amb el pasturatge d'ovelles. I les ovelles han jugat un paper important en zones com les marines de Mallorca, a Eivissa i Formentera, i a les muntanyes de Llevant i Tramuntana de Mallorca. Tant és així que una de les imatges turístiques d'inspiració agroramadera de les illes -a més de l'ametler florit, els molins de vent i l'olivera centenària- és la de les ovelles pasturant.

Tenim un cens (2003) de 346.817 ovins (per davant de Canàries, Madrid, La Rioja, Cantàbria, Astúries i Galícia). Amb una distribució arreu de tot el territori en multitud de petites guardes al costat d'algunes guardes importants de més de mil animals. Els ajuts a les ovelles prevists dins la PAC (política agrària comunitària) i els pocs requeriments d'aquesta ramaderia extensiva han ajudat a la seva permanència. Això, al costat de tradicions de consum molt arrelades en l'alimentació dels balears, hauria de donar possibilitats de futur al sector. Però hi ha qualque cosa que no acaba de funcionar en el món del bestiar oví balear.

Els preus dels xots pagats als productors fa decennis que estan igual, no en canvi els preus pagats pels consumidors, que segueixen la seva marxa ascendent. Hi ha problemes de maneig, d'alimentació i sanitaris, però és evident que cap d'aquests pot explicar la situació exasperant que viuen els pagesos dedicats professionalment a aquesta ramaderia: augment constant dels costos de producció i manteniment o fins i tot baixa dels preus. El problema, idò, rau en la comercialització.

I parlar de comercialització, en el sector càrnic, és força complex: el pagès ven els animals a un tractant o mercader, aquest a vegades treballa amb un abastidor. Els animals han de passar per l'escorxador. Després s'han d'obrar a una sala de desfer. Finalment la carn pot ser distribuïda als punts de venda. En determinats casos es poden donar cinc o sis esglaons entre el productor i el consumidor.

Però aquest tampoc no és l'únic problema. A qualcun d'aquests esglaons hi pot haver un veritable coll de botella. És a dir, es poden donar situacions en les quals un nombre molt limitat d'operadors controlin la majoria del mercat de la carn de be. I aquests operadors, a la vegada, també tenen en les seves mans, en tot o en part, la importació de canals de fora de les Illes. És en aquesta situació, d'alienació absoluta dels productors dels processos de comercialització, que els preus pagats als pagesos, per força, han de seguir una tendència a la baixa. De manera, fins i tot, que els preus pagats a les Illes solen ser més baixos que els pagats als mercats més transparents i oberts de la Península.

Hi ha remeis en aquest panorama? És clar que sí i fa trenta o quaranta anys que estan sobre la taula. I s'ha aconseguit res? S'ha intentat, però amb resultats sempre esquifits. Fa vint anys el Camp Mallorquí va ser pioner en l'intent de posar en marxa una estructura cooperativa de comercialització de carn. Aquest model va ser estudiat per les cooperatives de la Península. Però mentre allà s'han consolidat estructures de comercialització cooperativista, la iniciativa del Camp Mallorquí no s'ha desenvolupat.

Ara mateix hi ha grups arreu de les Illes que tracten d'ordenar el mercat dels mens i valoritzar-ne els productes. Cal destacar la cooperativa Bon Me, la cooperativa de Pollença, els criadors de l'ovella autòctona de Menorca i de les Pitiüses, els ramaders ecològics, Ramaders Agrupats, algunes empreses càrniques i el mateix Camp Mallorquí.

Aquest mancança de presència pagesa en la distribució càrnica ha incidit en el desinterès dels operadors tradicionals cap a les produccions diferenciades o de qualitat. Això no ha interessat perquè el negoci sempre és comprar barat als productors i vendre tan car com es pugui als consumidors. Els grans importadors de carn barata d'arreu del món no tenen interès a complicar-se la vida amb petites produccions certificades o de qualitat. El negoci rau, al contrari, a jugar en l'ambigüitat del seu domicili social a les Illes per a camuflar com a autòcton un producte de baixa qualitat comprat a les rebaixes del mercat càrnic mundial.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris