nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Les pors a diferents pors

Mentre ePP de Catalunya s'ha quedat tot sol en l'oposició al nou Estatut, el d'aquí demana el mateix digui el que digui el text final. Aquesta bajanada política basta i sobra per a definir les capacitats intel·lectuals i la preparació política de qui l'amolla. Demostra que més enllà del tràfic d'influències, de l'àrdua tasca d'automantenir-se en el càrrec o de sortir-ne més ric del que s'entrà, poques preocupacions ideològiques omplen els caparrins dels nostres mantenguts. Però avui no és dia de parlar de les misèries pròpies sinó de felicitar-se perquè just aquí a la vora hi ha una classe política -amb totes les excepcions que volgueu, inclòs l'autisme general sobre «el 3% de comissió habitua»- capaç d'arribar a acords i de respondre a les expectatives dels seus ciutadans. Cert que estadísticament és ínfima la proporció de catalans preocupats per l'elaboració del nou marc estatutari i els que s'han avorrit en la tramitació i debat són la majoria i representen la normalitat, com no podia ser d'altra manera. Però també és cert que més de dos terços de la població creu que el nou Estatut millorarà la seva realitat i la del seu país.

l l l
Direu que és una qüestió menor, però a mi m'omplen d'insana enveja uns governants capaços de modernitzar la llei marc introduint-hi totes les formes d'igualtat possibles en la nostra encara desigual societat. Des dels enunciats, on és parla de «president o presidenta» o «conseller primer o consellera primera» com a fórmules verbals de deixar evidència de l'objectiu igualitari. O des de la introducció de conceptes com «el dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d'igualtat» (Art. 27) o el «dret a morir amb dignitat» (Art. 20). Per no parlar de les obvietats que encara no ho són en la resta de l'Estat com la definició de l'ensenyament públic com a laic o de la creació d'un Consell Audiovisuaque «actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions». El text és ple d'actualitat i retrata l'antigor de naftalina que vessen els seus detractors.

l l l
No hi ha retòrica ni metàfores per afrontar, en la seva primera línia del preàmbul, que Catalunya és una nació. Però no hi he trobat ni una expressió que demostri insolidaritat amb la resta de terres d'una Espanya definida com a plurinaciona. Al final, si gratam en les neurones dels que criden a sometent contra la destrucció de la sacrosanta unió de la seva Espanya només hi trobam dues coses, a més del conegut complex d'inferioritat: la por a la llibertat i el pànic a perdre la comoditat que els permet l'homogeneïtzació. Els aterreix haver d'ocupar plaça de funcionari públic i servir el públic amb la seva llengua o haver de discutir de recursos econòmics amb institucions considerades «menors», com els governs autonòmics. Per contra, l'obligatorietat de conèixer les dues llengües oficials desmunta la tragicomèdia de la desaparició del castellà. Escriu Daniel Innerarity «les cultures es diferencien pel que temen i canvien quan canvien les seves pors». Catalunya no té les mateixes pors que han mantengut unida l'Espanya de la «unidad de destino en lo universa» i això els fa por als beneficiaris d'aquest unitarisme. Res pus.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris