nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

L'Estatut català

Durant la dictablanda de Miguel Primo de Rivera, en els anys vint del segle passat, aquest visità Barcelona en unió del rei Alfons XIII. Véis, majestad, como he puesto orden. No hay ni una sola bandera catalana en los balcones, digué el general. I el rei li contestà: Miguel, cada persiana cerrada es una bandera catalana.

El Parlament de Catalunya aprovà ahir una històrica reforma del seu Estatut que restitueix institucionalment la categoria de nació a la pàtria de Guifré el Pelós i Ramon Berenguer, de Prat de la Riba i Cambó, de Macià i Companys, i de Pujol i Maragall. Era evident l'acord de totes les forces polítiques del Principat excepció feta del PP, cada cop més divorciat de la realitat. Però el problema no es troba a Catalunya, sinó a Madrid. El dubte és què passarà a les Corts i quin serà el posicionament de Zapatero un cop que es produeixi l'escomesa de Rajoy i dels sectors més espanyolistes del PSOE. Si Zapatero raona en termes històrics, acceptarà el nou Estatut. L'obsessió mesetària per comandar a Catalunya ha marcat el declivi de Castella. Catalunya té dret a convertir-se en la més potent locomotora de l'Estat espanyol. Per aconseguir-ho, els catalanas necessiten gestionar molt millor els recursos que generen. Fins ara, Madrid s'endú un bilió anual de les antigues pessetes entre Portbou i Tortosa. No és estrany que els principatins mostrin símptomes d'esgotament econòmic. Ara Zapatero té l'oportunitat de deixar-los obrir les persianes de la llibertat, que puguin dirigir millor el seu propi destí i que assumeixin el seu dret inalienable a conduir la vetusta Espanya cap a un futur de modernitat i de transformació d'un Estat caduc, inoperant i mal sofrit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris