cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
18°

Eclipsis

Els misteris de la naturalesa, especialment els més insondables per a la ment humana, sempre han anat acompanyats d'una certa llegenda. Els eclipsis de sol, segurament per com són d'estranys -no són visibles a tots els punts del planeta- no s'han lliurat d'aquesta mena d'embruixament i el seu nom va associat a mites i llegendes variades i contradictòries. Així ho trobam, per exemple, a l'antiga Xina on es representava els eclipsis com un dragó que devorava l'astre lentament. Amb l'objectiu d'espantar aquest dragó, duien a terme tots els preparatius i les cerimònies al seu abast, i sempre donaven el resultat desitjat, ja que la lluna sempre s'acabava apartant i deixava veure el Sol altre cop. Conten que l'any 2137 AC els astrònoms Hsi i Ho es van emborratxar i no van predir l'eclipsi del 22 d'octubre d'aquell any. Per això no es van poder fer les anomenades cerimònies i, passat el «terror», el rei els va fer decapitar a tots dos. Per als grecs també era símbol de mal auguri. Fins i tot, dels eclipsis en depenia atacar o no l'enemic. Així si, en temps de guerra, el fenòmen astronòmic esdevenia en terreny de l'adversari era senyal que podien atacar-lo, mentre que si s'estrevenia en el propi, convenia abstenir-se. Tanmateix, una vegada, que pogué observar-se des d'ambdós territoris, allò que es va fer fou signar la pau.

Però no hem de pensar que aquestes llegendes van lligades indectiblement amb l'antiguitat i a la pols del temps remot. En temps de la dita edat moderna, aquests fenòmens també generaven les seves pors. Als volts del 1560 a França es va preveure un eclipsi que va crear un sentiment de pànic a les consciències dels francesos de l'època, els quals es van decidir anar a l'església per a confessar-se i expiar els pecats comesos. Va ser tanta la multitud que s'hi va congregar que la gent es va esbatussar per ser el primers a confessar-se. I per a evitar els enrenous, el capellà els va anunciar el següent: «S'ha pres la decisió de postposar l'eclipsi dues setmanes». I també, cap al 1600, els indis Chippewa nord-americans van pensar que la flama del Sol s'estava apagant, quan realment estaven presenciant un eclipsi. Aleshores van començar a encendre les seves fletxes i a tirar-les cap al cel, en un intent per a reanimar el foc del Sol.

Sigui com sigui, més enllà d'aquestes anècdotes, els eclipsis s'han associat a auguris, a mals presagis... Però això era abans, quan la superstició ens regia. Ara, ni que sigui des de la fantasia, ho podríem associar a canvis. A petites utopies. La humanitat ha aconseguit vèncer les tenebres, basta mirar cap a la pista de son Sant Joan per adonar-se que allà mai no es fa de nit, però en canvi, li ha estat més difícil fer del dia nit. Gràcies als eclipsis ho podem espipellar. Per tant, podem reinterpretar el mite des de l'òptica de la subversió. I si abans els eclipsis anaven lligats a tenebres i les tenebres no es podien vèncer, ara podem lligar-ho a petites utopies. Potser s'ajusta molt més a la realitat. Podríem pensar, per exemple, que el nostre executiu autonòmic, tot fent cas de les recomanacions europees, ha posat fil a l'agulla i, en comptes de dedicar esforços a bilingüitzar més l'ensenyament, dedica esforços a practicar una immersió lingüística en les dimensions que el país necessita. Podríem pensar que en els horaris de màxima audiència, la IB3 emet la seva programació en un català més que digne. Podríem pensar que en Bono i en Trillo no són, en essència, de la mateixa pasta. Podríem pensar que per uns moments el govern central, sigui del color que sigui, ens atorgaria un major finançament i podríem fer dels nostres doblers allò que ens plagués i no que, amb l'excusa del «no feis allò que jo vull» no ens retornin la part que ens correspondria. Podríem pensar que la baixada del teló de l'Estatut Català (pensem que aquí el volen germà, segons deien els populars) serà tan exitosa com ho ha estat quan ha finalitzat el primer acte.

Tanmateix tot això ho podríem pensar en el relapse de temps en què la lluna ens amaga el sol, car és quan dormo que hi veig clar, que deia el poeta. Però la crua realitat és molt diferent i per a més inri els eclipsis només els podem observar molt de tant en tant....

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris