cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Blanquerna de nit i l'aurora

Escric aquest article a instàncies d'en Toni Llompart Suau, i no estic segur que sigui capaç d'acabar-lo sense haver-li plagiat alguna frase del seu mail recordant el vintè aniversari de la celebració del primer seminari Blanquerna.

El seminari i el Grup Blanquerna nasqueren per iniciativa de Climent Garau i pogueren veure la llum gràcies a la capacitat organitzativa de Paquita Bosch i Josep Maria Magrinyà, com molt bé ens recordava en Pere Muñoz en un entranyable article el qual rubricam però intentarem no repetir.

La funció principal del Grup Blanquerna durant aquests vint anys ha estat oferir una formació a joves i no tan joves sobre una sèrie d'aspectes fonamentals a la Mallorca d'aquest canvi de mil·lenni: el sentiment de país, l'ètica en el món de la política i la necessitat de treballar en i pel col·lectiu. El Grup Blanquerna ha complit de manera exemplar i eficient amb aquesta tasca, però ha tengut altres virtuts menys glossades però igualment importants.

El Blanquerna ha estat un generador constant d'energies i de sinèrgies. Va servir per posar en contacte gent que tenia les mateixes inquietuds i que es pensava que estava sola en aquest món. D'aquí nasqueren o maduraren projectes com els Joves d'Esquerra Nacionalista, la Joventut Nacionalista de les Illes, el Bloc Nacionalista d'Estudiants, el Casal Independentista de Mallorca...

També ha estat un punt de trobada i debat amistós entre les diferents sensibilitats del moviment nacionalista, o, per ventura seria millor ampliar-ho al moviment d'autoestima. Gent amb idees i procedències socials molt diferents, coincidí en els seminaris organitzats pel grup Blanquerna, es conegué i descobrí que podia fer feina de manera transversal en favor de la llengua i la cultura pròpies de les Balears.

Ara fa vint anys, el Blanquerna nasqué en una cojuntura molt semblant a l'actual. Els irlandesos diuen que «el moment abans de l'aurora és el més fosc de tota la nit» i aleshores, talment com ara, érem a punt de veure una aurora formada per l'aparició de les entitats abans esmentades, però també per la celebració del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana o l'arribada a Mallorca de la Crida a la Solidaritat i el Moviment de Defensa de la Terra. Però al Blanquerna no es vivia només de dia. Les nits del Blanquerna són famoses arreu dels Països Catalans. Unes nits plenes d'aventures i peripècies.

Peripècies nocturnes que jo sempre vaig intentar justificar amb la frase de Josep Maria Llompart en el sentit que en el Blanquerna tan importants eren els dies plens de conferències com les nits plenes de coneixences. Encara que en Pere sempre em va retreure que no ho deia en el mateix sentit que jo l'utilitzava.

Nits obscures, gèlides i humides de Lluc, amb olor de pomada i burret. Nits a Can Josep o de processons irreverents i Tio Canya, «Pere Carmona la lluita continua», morales i Sa Porrassa. Nits on qualque bandera espanyola i qualque matalàs va fer fum...

Ara, el grup Blanquerna, talment com altres eines útils i necessàries del nacionalisme mallorquí, sembla sumit en una nit llarga i obscura i, és per això que el record d'aquest vintè aniversari esdevé un clam per reivindicar la represa d'una associació que ha fet una grandiosa tasca i que continua sent necessari que la faci.

El nacionalisme i el moviment en pro de la llengua, la cultura i el territori de les Illes Balears disposa de noves eines i noves organitzacions, totes elles útils i necessàries, però cap substitutiva de la feina del Blanquerna. No podem prescindir d'una associació com el Grup Blanquerna. És imprescindible que torni el Blanquerna i els seus seminaris i publicacions.
Tanmateix l'aurora ja és ben a prop.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris