cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

Les runes i la gent de Síria

Basta passa travessar els carrers i carrerons del basar per impregnar-se amb totes les olors normals i exòtiques, segons es miri des de lluny o es visqui allà mateix, formant un cos atapeït, indissoluble. Les runes, la gent i la vida quotidiana que esdevé plàcida i normal. Un temps que és com arena que s'esmuny de les mans i que, amb un poc de sort, potser deixarà uns grans diminuts que ens faran avinent que tot, o quasi tot, se'n va. Tant la mesquita dels Omeies, com el palau Azem o els carrerons que duen a bab Xarqui omplen tots els porus, tots els sentits, tot, absolutament tot, de qui hi va per primera vegada. Encara més a la segona, i no diguem de la tercera. I així successivament.

Llavors arriba la fosca, que és quan el jebel Qassium -com un teló de fons per on s'enfila Damasc- aixeca els llums de finestres i carrers de qui viu muntanya amunt perquè és terreny no cultivable. L'olor del cafè, aquell dels sacs que, ben torrat, s'amuntegaven al llarg d'un tram del basar, ara és beguda espessa que navega sobre les taules. Com el te, els sucs de fruites.... o les pipes d'aigua, amb el bombolleig monòton i el dolç perfum que fa nuvolets i boirina dins la sala plena de vida. Hi ha un poema del poeta damascè Nisar Qatbani on conta que, passejant pels carrers de Còrdova, sovint s'ha posat la mà a la butxaca cercant la clau de la seva casa a Damasc. Cosa no gens estranya perquè, tant una com l'altra, ambdues Omeies, poden enamorar fort.

Bosra, Alep, Rasafeh, Palmira, Bara, Lataquia, Hama... fan un enfilall d'indrets imprescindibles sobre un mapa massa desconegut. I Ma'lula, Apamea, Shabba, Suweida, Qanavat? Com deuen estar, després de deu anys, les runes i els amics. Cal tornar als quaderns de notes, a les guies que sempre duen massa poca vida, i, un cop a Damasc, intentar retrobar els camins que havien agradat tant. Mai res no serà igual, però en cada intent s'hi descobriran altres bocins que faran que valgui la pena el retorn. Perquè Damasc, i Síria en general, sempre tenen molt per donar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris