cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Seguritat, llibertat, i altres companatges

Quan varen sortir a la llum les fotografies de l'escàndol de les tortures d'Abu Ghraib, a part de fotre canya al mico més feble de la colla, l'al·lota aquella amb carona de no haver pogut aprovar el certificat d'estudis primaris ni amb calçador, allò primer que varen decretar els ianquis va ser la prohibició absoluta de portar càmeres fotogràfiques o filmadores, ni dins, ni pels envoltants de la terrorífica presó. El de sempre: no interdir la tortura, sin les fotografies que podrien palesar públicament la seva pràctica. Ara mateix em ve a la memòria quan, fa un temps, la policia de Los Àngeles, em sembla, va matar a trets un ninetxo de devers deu anys que duia una pistola de jugueta a les mans i la confongueren amb una de ver; immediatament varen privar la fabricació i venda de les pistoles de jugueta, no les de veritat. Aquests gringos són com a criatures. Perillosíssimes criatures.

La ràdio ha dit avui matí que l'exèrcit xèrif del món perquè Déu ho vol, com diu l'amic de l'Aznar, ha alliberat mil presoners iraquians de la presó aquesta tan anomenada. Així, per les bones. Ha aclarit també que la cosa anava de què així semblava facilitar-se el diàleg entre les diferents faccions iraquianes de cara a signar d'una punyetera vegada l'esborrany del que ha de ser la Constitució del que quedarà d'aquell país. Han aclarit també que cap dels reus alliberats no havia estat acusat de participar en atacs violents de la insurgència (hi ha atacs afables?). Idò en què havien participat per a estar engabiats? Escopien a la voravia? No duien el cinturó de seguretat posat? Havien tret el fems a deshores? Parlaven pel mòbil conduint? I: quin temps feia que estaven tancats? Qui era el seu advocat? Havien comparegut davant cap jutge o tribunal? Ja no fa falta això, malgrat sols siguin uns malanats moros peus bruts?

«Habeas corpus»: «literal: 'que tenguis el cos'». Significa: «El dret de tot ciutadà, detingut o pres, a comparèixer immediata i públicament davant un jutge o tribunal a fi que, escoltant-lo, resolgui si el seu arrest va ser o no legal, i si deu alçar-se o mantenir-se». A un raconet menut d'un diari d'abast internacional es pot llegir aquesta notícia: «Detingut sense càrrecs un periodista a Abu Ghraib». I ve quan tu penses, ostres, clar, ara ja es pot detenir (i matar a trets al cap) qualsevol i amb l'excusa més nímia. Sobretot si ets obscuret de pell i tens la mirada carbonenca. Segueixes llegint i t'assabentes que el detingut és un fotògraf de l'agència Reuters, anomenat Alí Omar Abraham al Mashdani, i va ser detingut a casa seva mentre prenia el te, el més relaxat del món. Davant la petició de «Reporters Sense Fronteres» (RSF) en el sentit de la exigència que sigui alliberat, les forces d'EEUU varen rebutjar la petició, aclarint que tots els periodistes engarjolats a l'Iraq, no rebrien cap tracte preferencial (?). A la vegada, un portaveu de l'exèrcit del senyor Bush va aclarir després que l'arrest es va dur a terme per «raons de seguretat», pel seu propi bé. La detenció es va fer, ull a la dada: «després que uns militars varen veure les imatges emmagatzemades a la càmera de Mashdani». Ho entenem. Potser havia fotografiat allò que no importava, i ja se sap, els militars USA estan per damunt del bé i del mal a qualsevol lloc del planeta terra que els véngui de bri. Puntada de peu a la porta i: amem què tens tu per aquí amagat. I si és necessari un «hàbil interrogatori», se li practica i foris. Total és un moro de merda, deuen pensar ells. Que signin la puta Constitució d'una vegada, facin una roda de premsa, i després com si se la mengen amb mantega de cacauet si els ve de gust, hòstia tu!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris