algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Problemes estructurals a l'economia balear

Conjuntura i estructura són dos conceptes clau en economia. Per conjuntura entenem moviment: pujades i davallades, oscil·lacions, fluctuacions cícliques. Però l'estabilitat la marca l'estructura: la permanència, en definitiva. Les xifres turístiques de 2005 són conjuntura -i poden variar mes a mes i any rera any-; la sobreoferta de places turístiques és, a hores d'ara, un tema de caire estructural. Les polítiques econòmiques poden incidir en ambdues esferes -conjuntura i estructura-, en funció de les capacitats reals dels governs per fer-ho. Dic això perquè en grans quadres macroeconòmics, en la fixació de grans tendències en economies obertes com la nostra, resulta molt difícil que un Executiu autonòmic pugui influenciar molt clarament, tant per bé com per mal. Ja sigui del PSIB o del Partit Popular. Existeixen factors exògens que resulten impossibles de controlar, màxim quan, com en el cas de Balears, la dependència de mercats exteriors és total. Així, un mal comportament -o uns bons resultats- de l'economia alemanya, els tipus de canvi de la lliura esterlina, les devaluacions monetàries -quan es podien fer- o els atemptats terroristes han impactat, en un sentit positiu o negatiu, sobre la situació econòmica balear. Els estudis d'elasticitat-preu i d'elasticitat-renda així ho corroboren. Això és, de bell nou, la conjuntura; aquest és, doncs, un problema -o, segons com sigui, un punt fort- que abasta un cicle concret.

Però, al seu torn, les comunitats autònomes gaudeixen de possibilitats tangibles i efectives per desenvolupar les seves pròpies polítiques econòmiques, que afecten l'estructura de les seves economies. Estam, ara, davant coordenades endògenes. La literatura econòmica de les Illes és ja potent, perquè els profans albirin el que són els problemes estructurals de Balears. Per a facilitar la tasca, els enuncio -sense exhaustivitat, atès que bona part els he comentats a d'altres articles- els que els experts consideren com a més rellevants:

1. La caiguda de la productivitat del treball. El tema s'ha subratllat, un cop i un altre, a diferents contribucions. Aquest és, tal vegada, el més greu problema estructural de la nostra economia, que es referma amb dades preocupants, molt recents: la caiguda del -1,44% el 2004, front a la dada positiva de +0,25% del conjunt estatal, seguint una tendència constant des de fa anys. Tant el llibre esmentat més amunt, com els Informs de l'INE, del Centre de Recerca Econòmica i del Consell Econòmic i Social, remarquen aquesta situació.

2. La intensa especialització econòmica de les Illes. La qüestió ha estat apuntada amb traços gruixuts per distints experts, fins al punt de parlar-ne de «malalties econòmiques» relacionades amb aquesta especialització (Dutch disease o malaltia holandesa; aquesta és una línia de treball explorada pels professors Antoni Riera, Jaume Rosselló i Javier Capó). La diversificació que cal invocar no es relaciona amb una reestructuració de l'economia balear, sinó en un tema central, que infereix totes les economies madures: la diversificació del sector terciari; és a dir, dels serveis (en aquest punt, les recents aportacions de Ferran Navinés, exposades en el Cercle d'Economia, són cabdals).

3. La manca d'infraestructures «silencioses» (educació, sanitat, serveis socials), tal i com les ha qualificades el professor Guillem López Casasnovas. L'estoc de capital social públic és escàs a Balears. I això és un problema que s'arrossega des de dècades i afecta negativament el nivell de benestar social de la població, que no encaixa amb la teòrica distribució de la renda, tal i com demostren els treballs del professor Amedeo Spadaro i les dades de l'Índex de Desenvolupament Humà, elaborat per la Conselleria d'Economia i Hisenda.

4. Les externalitats ambientals negatives, agreujades per polítiques econòmiques agressives amb l'entorn o permissives amb l'ocupació desordenada del territori. Les variables disponibles provenen, entre d'altres, de l'INE, del Consell Insular, del Ministeri de Medi Ambient, de GESA i d'Eurostat, quant a generació de RSU, consum d'aigua, intensitat energètica de l'economia, pressió urbanística i contaminació. Els instruments fiscals s'acabaran fent servir a les economies terciàries -com ha succeït a les economies industrials de l'Europa més avançada-, per acarar els problemes derivats d'aquestes externalitats en un escenari, endemés, de més que previsible canvi climàtic, segons han indicat els científics del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic, amb afectacions clares a les àrees litorals.

5. L'estacionalitat turística i la sobreoferta de places. La primera és de difícil resolució. No existeixen receptes màgiques, atès que la dependència exterior és important. El tema, endemés, es relaciona amb canvis en el comportament de la demanda turística, com han remarcat treballs recents dels professors Eugeni Aguiló, Joaquín Alegre, Llorenç Pou i Maria Sard. Però quant a la segona, sectors influents del gran capital hoteler balear ja han advertit que urgeixen moratòries urbanístiques per paralitzar construccions que contribueixen a engreixar, encara més, l'excés de places turístiques -que no necessàriament hoteleres- a les nostres illes. Les xifres de la mateixa Conselleria de Turisme confirmen, inexorablement, aquestes impressions. Una tesi doctoral en curs d'elaboració, del professor Jaume Garau, apunta en una direcció similar.

6. L'escassa formació de capital humà, fet que incideix a la productivitat del treball i que, de no posar-hi remei, pot situar les nostres illes en una posició dificultosa en el mig termini. L'estructura del nostre mercat de treball agullona aquest estat, atesa la seva intensitat en força de treball i la rellevància del component femení en el sector turístic. Sobre aquest punt, els guarismes balears són altament inquietants, denunciats arreu per part de científics (Enric Tortosa, Joaquim Tintoré), economistes i historiadors econòmics (Joan Rosselló, Antoni Riera, Javier Capó, Mariona Tugores, Maria Antònia Ribas, Joana Maria Escartín, Ramon Molina) i institucions diverses (Eurostat, Sa Nostra, UIB, La Caixa, Cercle d'Economia). En paral·lel, l'anèmica aposta per la I+D penalitza, encara més, aquest estat de postració relativa.

Aquests sis problemes medul·lars són estructurals, no conjunturals. Es tracta de situacions que requereixen solucions estratègiques, apostes fermes per part del sector públic (amb lideratge inequívoc del Govern Balear; el mercat tot sol no resoldrà res) i la superació del cicle immediatista d'una convocatòria electoral. I sintetitzen factors en els quals, des de l'esfera autonòmica, es pot fer política econòmica que fugi de les obsessions curtplacistes de l'actual Govern. L'estímul absolut per una construcció viària forassenyada -i atenció perquè no s'està negant la necessitat peremptòria de desenvolupar projectes viaris ajustats a la realitat del nostre territori- detrau recursos dels sis àmbits d'actuació esmentats, incrementa el deute públic a nivells descomunals, esperona un creixement desequilibrat (que, insistesc, és crematístic, però pot esdevenir antieconòmic) i, sobretot, de limitat recorregut temporal. Alhora, aporta contradiccions sovint insalvables des de la perspectiva estructural, amb retrassos importants que són acumulatius i perceptibles en la política feta carn: els pressupostos de la CAIB, on els sis punts descrits gaudeixen d'una atenció més aviat esquifida per part de l'Executiu conservador.

La conjuntura és més voluble i obeeix a cicles curts; l'estructura marca una tendència, comporta una munió històrica de problemes i contradiccions que poden romandre inalterables -i agreujats amb el decurs del temps- si no es plantegen solucions efectives, de naturalesa estratègica. Davant d'això, resulta difícil d'entendre que es pugui reclamar que es detallin els problemes estructurals de l'economia balear (com si no es coneguessin o fossin inventats), si es consideren els programes de recerca desenvolupats -i amb resultats editats profusament, com he dit- des de la nostra universitat, des d'altres institucions consemblants i des d'entitats financeres. A no ser que aquesta negativa actitud obeeixi a una flagrant mala fe que, en aquest cas, sospit que pot ser estructural.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris