algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

Darrere les banderes

En el nostre món sense herois, o amb herois que duren una telesèrie o dos telenotícies, l'èpica ja només és una qüestió d'interès partidista amb la qual s'hi poden amagar respostes a preguntes complicades o inhabilitades per a la sinceritat. Per això, l'èpica és circumstancial i convenç tan poc. Diumenge, prop de l'embassament de Cúber, morí un pilot en accident d'aviació mentre realitzava la necessària tasca de defensa social front als incendis forestals. Era allà per manament parlamentari o, si més no, en compliment de lleis aprovades peParlament. A més de tenir el suport dels representants de la nació, el tenia de tota la població amb un percentatge proper al 100%. Segons diuen les cròniques era un bon pilot i l'avió havia passat totes les benediccions tècniques. Qualque cosa, malauradament, fallà i aquest lluitador per la supervivència de la nostra espècie i civilització (amb un altre territori la nostra civilització serà diferent) hi deixà la pell en la beneficiosa tasca. Ni una bandera a mig pal ni una medalla ni l'alè del cap d'Estat -a vegades, beneficiari en exclusiva de paratges protegits de la destrucció de les flames- als atupats familiars ni honors ni bandes ni retransmissions lacrimògenes de televisió... ni hòsties. Per no tenir, aquest mort en el combat per la nostra pervivència, no tendrà ni el protagonisme de les baixeses partidistes ni darà nom a una comissió d'investigació parlamentària, encara que fos en el nostre legislatiu de pa en fonteta.

l l l
I, malgrat no tenir cap honor ni merèixer més atenció que qualsevol altre mort en accident laboral, el senyor Enrique Carré era un combatent contra una amenaça real que ens atemoreix i afecta directament. Sense voler entrar en debat, almanco aquest pilot donà la vida de tan mala gana com els 17 militars caiguts a l'Afganistan, i tots ho feren en defensa dels nostres valors i de la nostra pàtria. Com veis, no entr a debatre si els militars espanyols a terres d'opi i oleoductes hi són allà pels motius que figuren en els principis doctrinals de les ordres ministerials que els hi envien. Aquesta és una altra història. Però som del tot segur que el pilot forestal complia amb escreix aquest manament que li atorgava la nostra societat. Aleshores, per què l'èpica d'uns enterraments i la quotidianitat de l'altre? Només trobarem resposta en els interessos partidaris, en la mala consciència dels governants i en la pitjor dels que abans governaren.

l l l
No cal llevar ni una espurna d'heroïcitat a l'accident laboraque patiren els tripulants de l'helicòpter militar per posar-la en la resta dels caiguts per a una pàtria millor: amb més vegetació i millor paisatge, els pilots forestals; amb més seguretat a les carreteres, els obrers de la construcció pública; amb millor informació, els reporters de tot tipus... tots ells tan imprescindibles, almanco, com els integrants de l'exèrcit, no cal oblidar que professional, íntegrament format per voluntaris. La diferència, l'afegit d'una èpica d'audiovisual, només guarneix els que tenen més informació i darrere les banderes se la guarden.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris