algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

La nació esquarterada

La detenció, per sort momentà-
nia, d'un antic activista kurd, Fikret Karaoglah, a Llucmajor, el passat 18 d'agost, ens ha tornat a recordar el drama del Kurdistan. Escampats entre el sud-est de Turquia, el nord d'Iraq, l'oest d'Iran i l'extrem nord-est de Síria, el poble kurd (35 milions de persones) ha patit tota mena de persecucions.

D'orígens incerts, potser descendents dels antics medes, i llengua indoeuropea, els kurds foren islamitzats a partir de l'any 637. Des del segle XVI, la major part del Kurdistan fou dominada per l'Imperi Turc, que en les zones més muntanyoses es va limitar a controlar els principats kurds. Aquests, gaudiren durant segles d'una considerable autonomia i conegueren un notable auge cultural i artístic. Però a partir del segle XIX, Istanbul va anar centralitzant el seu imperi i els feus kurds foren annexionats al seu imperi.

Després de la Gran Guerra, a la Conferència de París (1919) i, poc després, al tractat de Sèvres (1920) els kurds aconseguiren el reconeixement d'un petit Estat independent. Però, sobre el terreny, el buit de poder creat pel col·lapse de l'Imperi Otomà fou substituït pel nacionalisme turc representat per Kemal Atatürk. El 1920-22, els turcs reconqueriren quasi tot el Kurdistan i un nou tractat de pau, el de Lausana, ratificà el control de Turquia i no reconegué cap mena de drets als kurds. En canvi, les regions més meridionals, passaren a fer part de l'Iraq, sota control britànic.

A partir d'aleshores, des d'un punt de vista de política internacional, la qüestió kurda esdevengué esser un afer intern d'Ankara i de Bagdad. Els kurds de Turquia aviat patiren un brutal procés d'assimilació. A partir del 1924, es va prohibir l'ús de la llengua kurda, així com les escoles, les associacions i publicacions d'aquest poble. El govern turc negà l'existència d'una població diferenciada i passà a considerar que els kurds eren «turcs de muntanya».

Les revoltes de 1925, 1927-31 i 1936-38, foren durament reprimides, amb matances i deportacions. No gaire diferent ha estat el resultat de l'aixecament (1984-1999) impulsat pel Partit dels Treballadors del Kurdistan, al qual va pertànyer l'esmentat Fikret Karaoglah. A l'Iraq, independent des del 1930, els kurds foren inicialment tractats amb un cert respecte, però no se'ls atorgà autonomia. El 1932 i el 1943-45, esclataren revoltes que foren difícilment esclafades pels iraquians. El 1958, amb la proclamació de la República, la nova constitució reconegué, per primera vegada, els seus «drets nacionals». Però aviat, el nou poder optà per una política assimilacionista i, el 1961, començà una llarga i cruenta guerra que es perllongà fins als anys noranta.

Darrerament, els kurds s'han vist afavorits per l'intervencionisme nord-americà a l'Iraq i per les pretensions turques d'incorporar-se a la Unió Europea. Així, a Iraq, aquest poble gaudeix d'una gran autonomia i, l'abril del 2005, els seu líder Jalal Talabani, s'ha convertit en el primer president no àrab d'aquest estat. A Turquia, la situació és molt pitjor, però des del 2003 la llengua kurda és tolerada i, aquest 12 d'agost, el president turc s'ha vist obligat a declarar que la qüestió kurda serà resolta amb «més democràcia», però l'autonomia encara resta lluny.

Antoni Marimon, historiador

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris