algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Tolerància dins la moral imposada...

Els anys cinquanta, la majoria d'habitants de l'antic barri del Segell eren gent d'unes profundes conviccions religioses i molt conservadors. En canvi en qüestions de lo que a l'època se consideraven actituds no massa d'acord amb la moral imperant, eren de comportament tolerant i obert.

Casos com el d'en Nicolau Marieta que pregonava la seva presumpta homosexualitat a cada descoberta sense causar cap rebuig entre els veïnats, n'eren un bon exemple. Si qualque vegada en Nicolau rebia insults era per part de jovenots sense coneixement i la majoria de vegades de fora carrer. Els infants del barri a lo més que arribàvem per fer-lo enfadar era a demanar-li l'hora contínuament. Tres o quatre al·lots l'aturàvem i tots al mateix temps dèiem: Mos pot dir s'hora que és? Ell mos seguia el joc i remolest sempre contestava «hora d'aprendre pes qui no ha après» i amb el seu posat afectat continuava el camí, a la cerca de clients a qui vendre calcetins de nailon.

Al carrer de les Monges hi havia una obscura activitat de prostitució lligada amb el Cafè Replà. Al primer pis de la nostra escala hi vivia Dona Victoria, que se dedicava a aquest menester i mai ningú va deixar de tractar-la com una veïnada més.

Era peninsular i vivia amb la seva mare Dona Agustina. La porta del seu pis sempre romania oberta i hi havia una activitat de senyors que pujaven i baixaven. Amb l'ala del capell damunt la cara remugaven en contra de nosaltres que, assegudes al portal del carrer, els fèiem nosa entre les cames per entrar i sortir. Dona Agustina, que mig havia perdut el cap, jeia a una otomana al fons de la sala que donava directament al replà de l'escala. Saludava els clients de la filla com si visites de compliment se tractàs. Una vegada vàrem sentir cridar a Dona Victoria. Aprofitant que havia sortit a comprar, va entrar un home i els va robar lo poc que tenien.

La mare se queixava de la mala educació del lladre que no l'havia saludada ni a l'entrada ni a la sortida.

Un altre cas va ésser el d'un conegut botiguer que la policia va detenir vestit de núvia i celebrant unes noces molt particulars. Ningú li va retirar la paraula ni van deixar d'anar a comprar a la seva botiga, això sí, segurament més d'un parroquià devia fer la mitja imaginant-lo vestit de blanc i amb el cap tot engirgolat de tuls il·lusió...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris