algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Dones assassinades

Set dones assassinades fins ara durant el mes d'agost, a tot l'Estat, permeten parlar d'una epidèmia que no s'eradicarà sense un bon coneixement de les seves causes ni una severa teràpia social. La veritat és que no hi ha una plena consciència de la gravetat de la qüestió que impliqui el conjunt de la societat. Hi ha, certament, col·lectius a l'avantguarda d'un procés de conscienciació, als quals s'ha d'agrair, si més no, que qui maltracta dones, i sobretot si ho fa fins a l'extrem últim de matar-les, no pugui ser vist sota cap òptica que el relacioni amb un cert arquetip de masculinitat digna de respecte o d'admiració. Qui mata una dona és un assassí i, si de cas el mot demana adjectius, no se n'hi pot afegir cap que impliqui comprensió o indulgència. Al contrari, qualsevol adjectiu possible vendria a remarcar l'abjecció d'aquests fets. Però és menester reconèixer que vivim en una societat que no s'involucra prou en la lluita contra els perills que patim conjuntament. Hi ha un pòsit d'egoisme en certes actituds generalitzades respecte de situacions de risc molt localitzades, com si haguéssim desenvolupat un esperit d'autoprotecció que exclogués les amenaces que no sentim immediates per a casdascú de nosaltres. La història, tanmateix, aporta ensenyances de gran claredat sobre els riscs d'aquesta actitud, ja que les males pràctiques tendeixen a ampliar l'àmbit d'implantació fins a afectar el conjunt de la societat. Vivim, sens dubte, un temps en què el sentit de la solidaritat no s'activa quan això implicaria qüestionar el propi sistema. Així, el rebuig social dels assassins (i dels maltractadors en general) s'expressa mitjançant episodis en moments determinats i en llocs concrets, però no com a pilar de la convivència cívica. No ens comprometem suficientment en la denúncia de situacions de risc ni fins i tot en l'eliminació dels vestigis de l'educació sexista que encara són actius en el si de moltes famílies, de vegades a l'escola, en el món laboral i en tots els àmbits de la societat. Tot i el que s'ha avançat a favor de la dignificació de la convivència humana, sembla com si ens haguéssim estancat amb la coartada que no es pot fer tot de cop. Les morts violentes de dones expressen de la manera més dramàtica l'error en què hauríem caigut si creguéssim que en aquesta lluita hi pot haver treva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris