algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

L'efervescència extraparlamentària

Ens hem d'anar molts anys enrere per trobar a la vida política balear tanta activitat, vertadera efervescència, de grups i partits extraparlamentaris com la que existeix en aquests moments.

La setmana passada em referia al naixement de l'Assemblea Verda (AV). Els ecologistes que, enquadrats dins d'Els Verds o ja a fora de la formació, no accepten l'aliança estratègica amb EU. Aventurava que la lluita, a cada illa, pel vot verd, atesa la seva magnitud tradicional (entorn del 3%) ben bé podria provocar la no consecució per part d'EU-Verds de cap escó a Malloca, perdent els dos que té, i efectes iguals a la resta d'illes. De forma que si a Eivissa no hi hagués Pacte Progressista, EU -on compta amb un escó- també fàcilment podria quedar-se fora del Consell i Parlament. Per altre costat, és conegut que exmembres d'EU comencen a actuar, si més no localment, en vistes a veure si s'organitzen. A la vegada, grups d'aquells que podríem dir d'activisme esquerrà apartidista de base -de feina en ambients pacifistes-, que estan desencisats dels partits parlamentaris, també fan el mateix. Aquests petits grupuscles, en condicions normals, no haurien de preocupar gens ni mica a EU, però tal com estan les coses, per la debilitat de la formació esquerrana, si aconseguissin fer candidatura -i no consta que sigui l'objectiu, és pura elucubració-, sumat a l'existència d'AV, seria letal per a EU. I per sobre d'aquests grups, no és quasi ni necessari citar una ERC que manté un relatiu protagonisme continu en el camp polític nacionalista. De tal forma que, a la seva manera, ben bé podria per tenir un efecte igualment «terminator» sobre el PSM, si a la fi no hi ha cap mena d'entesa entre tots dos i acaben per competir per la parròquia nacionalista més radical. Imaginem, i que consti que no és per sadisme sinó perquè, com a mínim, alguna conversa en aquest sentit ha existit, que els citats grups extraparlamentaris fossin capaços de forjar una oferta electoral conjunta. A cada illa i a un bon grapat de municipis. Aleshores la capacitat d'erosió del vot cap a PSM, EU-Verds seria encara més considerable. L'efecte seria com el d'un terratrèmol de magnitud màxima. Petits partits extraparlamentaris, sense a priori cap possibilitat d'obtenir representació, deixarien baldat el PSM, morts EU-Verds i en l'aire almanco tres, si no quatre, diputats a repartir entre els dos partits més grans, PP i PSOE. Amb la conseqüència fàcil d'imaginar. Que com a mínim un dels escons, o dos, en dansa acabarien a la bossa conservadora. Si tots dos fossin a Mallorca, i no seria gens improbable, ja no és de dir el que significaria.

Però més enllà d'elucubracions teòriques projectades sobre els resultats en escons, el que sobta és la pròpia existència de tanta oferta extraparlamentària que té raonable capacitat d'encisar una part de votants que en principi se'ls ha de considerar propis d'una oferta com va ser Progressistes. Per ventura, qui sap, a la fi, en sentir la pressió que els vendrà per aquest costat, les direccions de PSM i EU-Verds s'ho repensen, lo de reeditar la coalició conjunta. A la vegada, el que mostra és la manca de capacitat dels partits d'esquerra tradicional -inclòs el PSOE, tot i que als efectes comentats avui no compta- per superar el daltabaix que sofriren amb el fracàs del Pacte de Progrés. Si les consignes oficials que les direccions del PSM, EU i Verds fan córrer -poc manco: que, què vol dir, si mai no havien estat tan bé i tan tranquils com estan ara- fossin en una mínima part vera, ningú, amb dos dits de seny, se posaria a explorar les possibilitats de llançar-se a aventures polítiques com és formar grups extraparlamentaris que és impossible que puguin aconseguir representació institucional autonòmica, i només en un cas -el d'ERC- poden somiar amb algun regidor. En canvi, és justament això el que està passant. Que mai com ara hi havia hagut tanta efervescència extramurs del sistema de partits tradicionals d'esquerra. N'hi ha que ho consideren la primera mostra de l'esbucament definitiu d'aquestes formacions. No sé si tant, però sí que les direccions de cada una d'elles s'ho hauran de plantejar, perquè se'ls pot convertir en un seriós problema.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris