nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Pel canvi necessari el 2007

Durant l'estiu del 2003, un dels més calorosos dels darrers temps i en el qual acabàvem de viure el fracàs electoral de la primera experiència progressista del nostre País, vaig iniciar el costum d'escriure a aquest diari un article de reflexió el mes d'agost. En el primer intentava afrontar una autocrítica del Pacte de Progrés. En el segon constatava que malgrat els errors comesos a la legislatura anterior, la coalició conservadora PP-UM feia bona l'experiència del Pacte de Progrés. En aquest tercer, una vegada superat l'equador de la legislatura, crec que derrotar la coalició conservadora és una tasca de «salvació nacional».

'Salvem Mallorca' criden un grapat de plataformes, que s'han ajuntat amb aquest objectiu. Salvem Mallorca del pla de carreters, d'un PTM capaç de donar llum a l'aberració de la macrourbanització de Campos, del parc temàtic i el centre de tecnificació esportiva de Calvià, de la LECO, de la nova llei de costes, de...

Però també podem cridar Salvem el nostre patrimoni històric i cultural, fet malbé per homes i dones que ens governen i menyspreen la nostra cultura (la Real, runes arqueològiques devorades per aparcaments, la cova pretalaiòtica de Son Caulelles a sa Cabaneta...).

O Salvem les polítiques socials de les concepcions i de les mans dels sectors més ultraconservadors i neoliberals.

O Salvem la democràcia davant casos com el de Calvià, ses Salines, Andratx, sense oblidar el Rasputín... o la concessió de freqüències de televisions digitals o dels informatius d'IB3 als amics dels que governen.

I Salvem l'autonomia hipotecada per un endeutament greument irresponsable i del risc de tornar a quedar a la coa del procés de reforma estatutari.

A més dos anys els ha bastat a UM, que ha participat, per cert, de les polítiques més agressives (pla de carreteres, PTM...) per comprovar com se les gasta el PP amb els seus socis. Els fets de Calvià són una «opa hostil» en tota regla. La tercera vegada que un pacte PP - UM acaba de la mateixa manera, la qual cosa demostra que el PP no sap o no pot pactar amb ningú i que UM o li agrada que la malmenin o ha de fer un pensament, abandonar les polítiques desenvolupistes i cercar socis més fidels.

Si volem «salvar Mallorca» cal desallotjar de les instàncies de Govern la dreta més conservadora i això ara per ara passa per repetir un nou Pacte de Progrés, sense les errades de l'experiència anterior, però convençuts tots que sense la unitat de totes les forces progressistes d'aquest País no és possible el canvi necessari.

I fins el 2007 cal unificar els esforços de l'esquerra política i l'esquerra social per salvar allò que es pugui salvar. El segon cinturó, les Vinyoles, el parc temàtic, fer retrocedir les polítiques socials més privatitzadores i conservadores, les agressions a la nostra llengua i cultura i empènyer la reforma de l'estatut d'autonomia. Això ens serviria per anar construint un projecte comú, que ens farà falta el 2007. Perquè com deia al meu article del 2003.. «De totes maneres, amb això també tenim molt a aprendre. La dreta política i la dreta social i econòmica acostumen a funcionar a l'uníson, però no és perquè tinguin bona comunicació, que la tenen, és perquè tenen un projecte comú. Això és allò que cal construir, un projecte comú de l'esquerra política i l'esquerra socia...».

També cal anar cercant les millors tàctiques electorals per derrotar la dreta i l'excessiva dispersió de les forces progressistes no és el millor dels escenaris.

Des d'Esquerra Unida i els Verds de Mallorca treballem per constituir una sola oferta política i electoral que es concretarà amb la propera constitució d'Alternativa EU - EV. Però aquesta operació, que estic convençut que és molt bona, des del punt de vista partidista, per l'espai roig i verd, no tinc clar que basti per aconseguir els objectius de canvi als quals m'he referit anteriorment.

Vull, per tant, aportar la meva idea com una aportació al necessari debat que s'obrirà els propers mesos, sense més pretensió que aquesta, posar propostes sobre la taula.

Estic absolutament convençut que Eivissa, la millor fórmula electoral, per damunt dels més legítims interessos partidistes, per afavorir un canvi tant insular com interinsular és la repetició del Pacte Progressista. De la mateixa manera que a Menorca pens que no hi ha altra opció, per ara, que presentar tres ofertes electorals diferenciades, és a dir la socialista, la nacionalista i la roig i verda. En cap cas no hi ha espai per a quatre opcions, com ja es va demostrar les passades eleccions.

A la circumscripció de Mallorca, a part del PSOE, crec que la resta de forces d'esquerres i nacionalistes, que es varen presentar conjuntament a les passades eleccions generals sota el nom de «Progressistes» s'haurien de presentar juntes. I això per les següents raons:

1.- En primer lloc per què coincidesc plenament amb els articles publicats a aquest Diari a principis d'agost pel meu company i amic Josep Valero. Crec amb ell que hi ha elements suficients per caminar cap a un projecte estratègic comú de totes aquestes forces polítiques. Allò que ell anomena un Bloc Nacional Alternatiu. Un bloc que s'ha d'anar construint no en base a coincidències ideològiques sinó programàtiques. Per cert les coincidències programàtiques a les darreres legislatures entre aquestes forces a les distintes institucions i a la lluita al carrer són moltes. Les desavinences són l'excepció.

2.- Perquè pens que és la millor forma des del punt de vista de les matemàtiques electorals. Amb una llei electoral que aplica el sistema de Hont, com la vigent i amb un mínim del 5% per entrar a les institucions, les restes que podien quedar de la presentació per separat d'ERC, EU-EV i PSM sempre juguen a favor del Partit majoritari, que tots sabem quin és. El risc de perdre vots nacionalistes o d'esquerres per anar junts, que pot ésser real, se contraresta presentant una opció il·lusionant, a l'ofensiva i amb voluntat decidida de contribuir al canvi.

3.- Per últim hauríem de tenir en compte que si les matemàtiques electorals repeteixen un escenari en el qual UM torna a ésser frontissa, l'existència d'una única força política a l'esquerra del PSOE, que pugui doblar o fins i tot més que doblar el nombre de diputats d'UM, presentaria un panorama molt diferent al del 99 i possibilitaria un Pacte de Progrés sense alguns dels greus errors que vàrem cometre a la passada experiència.

D'allò que no hi ha dubte, és que tots els ciutadans i ciutadanes del nostre País que desitgem un canvi, tant si militem a partits progressistes, com a moviments socials, com si exercim de ciutadans de peu, hem de posar el nostre granet de sorra per fer possible aquest canvi.

Miquel Rosselló, diputat d'Esquerra Unida - Els Verds i coordinador d'Esquerra Unida de Mallorca

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris