algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Pel rostoll

M'agrada ser sorprès, descobrir coses que altres ja coneixien però que per a mi tenen tota la màgia de la novetat, l'excitació d'allò desconegut i l'agraïment a les persones o a les circumstàncies que m'han permès la novetat. No em sap greu reconèixer que no em sonava propera la proposta Rock 'n' Rostol, que si la coneixia d'oïda la catalogava de festa estiuenca per a joves renouers i jo ja ni som jove ni renouer, ni estic segur que sigui l'estiu la millor època per fer festes. Per això, per manca de curiositat pròpia d'estadis de deixadesa senil, no m'havia molestat mai a esbrinar què era això que sonava tan nostrat com mesclar el rostoll i la música. Mai, fins enguany que m'hi arrossegaren amics amb més anys i menys pardalaria estiuenca que jo. D'entrada, cal dir que divendres i dissabte passat va ser l'onzena edició d'aquesta iniciativa que, segons les fonts testades, creix cada any en qualitat i en participació. El que sorgí de l'enravenada d'un grup de joves mariandos ha arribat a tenir estatus propi entre les festes culturals anuals i, quan arribes a la contrada, en la carretera de Maria a Muro, entens el perquè de la fascinació que produeix aquesta trobada. Impressiona la planúria de rostoll enmig de la foscor de la nit amb unes bombetes de fira il·luminant unes bales rectangulars de palla que actuen com a punt de trobada al costat de les barres de bar i d'un monumental safareig buit. Quan descobreixes que hi ha diversos escenaris a un centenar de metres un de l'altre i que cada un d'ells encendrà els focus creant un espai molt especial enmig del camp segat, l'olor de la palla t'ompl de records la pituïtària i trobes cares conegudes que tenen la delicadesa de no demanar-te per quins set sous no venguéres l'any passat i l'anterior... t'alegres de ser-hi. I encara no ha començat.

l l l
Si el dissabte el dediquen als concerts de música, el divendres era per a la dansa i els muntatges audiovisuals. Jo hi vaig anar divendres, que semblava tenir un horari per a gent amb feines i responsabilitats l'endemà. Així i tot, eren les dues de la matinada i, mentre s'acaben les forces per manar el vespre i la responsabilitat se'm presentà amb més mala cara que la madrastra de la Ventafocs, encara les pantalles vessaven sensibilitats de pel·lícules d'animació del programa Xinacittà Snaks. Forces majors em dugueren cap al cotxe i aquest cap a casa. Això sí: amb la cara contenta d'haver vist, en (aquest sí que no és de frase feta) un marc incomparable, algunes bones actuacions de dansa. Excepcional la de Maria Muñoz, amb un Solo de Bach, que escarrufava per la força que emanava d'un cos enmig de la negra nit i el camp polsós. Espectacular el muntatge dels gironins Deambulants, amb la seva dansa aèria. Sorprenent la presència del conseller Rodríguez, conjuntural màxima autoritat a la contrada. Es veu que les altres tenen por de perdre la llet pel rostoll. Ells s'ho perden.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris