nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Els mercats agraris insulars i la tendència als baixos preus pagats als pagesos

Entre els pagesos mallorquins hi ha dues actituds respecte als mercaders: els que opten per la lleialtat absoluta al mercader, pagui el que pagui, «no fos cosa que s'enfadàs i encara fos pitjor», i els que farts de sofrir una situació injusta opten per cercar altres formes de comercialització amb menys intermediaris (cooperatives, venda directa, productes de qualitat, agricultura ecològica, etc.). S'ha de dir que tant els uns com els altres comparteixen la mateixa creença que dels mercaders -i no en parlem si són d'orientació monopolista- no se'n pot esperar res de bo.

A un poble veïnat del meu hi ha dos pagesos, bons amics entre ells dos, dedicats al conreu de l'ametler. Tenen cura de grans extensions d'ametlerar i en posseeixen plantacions joves i ben duites. Quan es varen posar en marxa els plans de millora varen veure que els mercaders s'associaven per controlar en règim de monopoli la producció d'ametla, i tots dos els anaren darrere per allò que val més cercar un bon aixopluc que no quedar a la intempèrie. Davant l'enfonsada del preu de l'ametla que facilità, any darrere any, aquest grup de comerciants, no els quedà més remei que aguantar el ruixat. La il·lusió la perderen tots dos. Però mentre que un va seguir defensant els mercaders, tot i veure que li robaven els doblers, l'altre adoptà una actitud de desconfiança cap aquests comerciants que sols compten de fer el seu guany reduint el del pagès.

En aquesta societat postagrària als pagesos els surten bonys de pertot. El més greu és la debilitat de la pagesia per a negociar els preus de les seves produccions amb els grups de vocació monopolista que arriben a controlar la totalitat del mercat. Quan hi ha un comprador que controla el 80 o el 90% de la producció, la competència és inexistent. Els preus no són regulats per la dinàmica de l'oferta i la demanda, sinó que són fixats per una demanda concentrada enfront d'una oferta dispersa. Quan els pagesos es veuen obligats a vendre les seves produccions per davall els costos, sense alternativa possible a causa de la insularitat, és que el mercat lliure sols existeix en teoria.

Primer exemple: els preus de la llet, que a les Illes Balears sempre han anat per davall dels preus mitjans pagats a la península, a causa dels acords de dos o tres industrials que estableixen el preu amb una telefonada entre ells. En el cas de certs productes peribles, amb motiu de la insularitat, no hi ha alternativa: o es ven al comerciant monopolista que n'ofereix un preu baix o el producte s'ha de tirar. Si es romp el monopoli -com va passar amb la creació de Prilac- els preus es van acostant a la realitat del mercat.

Segon exemple: l'ametla, que mentre els pagesos estaven obligats a dur les seves collites als mercaders que controlaven els plans de millora, va arribar a no tenir preu, a no valer res. A partir del moment que els pagesos tenen més llibertat, els preus recuperen una línia alcista.

Tercer exemple: la garrova, que a la temporada passada partia de preus baixos, però quan una cooperativa aconseguí vendre'n una quantitat important a la península i a bon preu, provocà que els comerciants insulars tot d'una n'apujassin el preu. Això demostrà que el preu inicial era fals i sols s'aguantava per la insularitat.

Quart exemple: el xot, afectat a Mallorca per una tendència permanent al baix preu pagat als ramaders. Quan una cooperativa va aconseguir enviar una barcada de mens cap a Barcelona, tot d'una el preu es va recuperar.

La conclusió és que els mercats agraris insulars tenen un dèficit de competència molt acusat: «o em compres al preu que et dic o t'ho menges tu!»; no són transparents i s'estableixen per l'acord entre pocs operadors, sense la participació d'una oferta pagesa amb capacitat de negociació. En conseqüència, els preus pagats als agricultors illencs mantenen una tendència exagerada a la baixa, quasi sempre per davall dels preus existents als mercats peninsulars. I això amb menors subvencions i amb uns majors costos de producció.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris