algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

I la resta dels mortals què?

Cada estació de l'any té el seu cermonial, la seva particular posada en escena. I és a l'estiu, potser la calor se'ns afica al cap, potser és l'oci o qualsevol altra alteració somàtico-corporal, quan solen sortir els més diversos serials que serveixen, ni que fos una partida de mus estrafolària, per entretenir el personal. De serials d'aquests n'hi ha dins tots els àmbits. Alguns són clàssics i consubstancials a la mateixa estació canicular: qui no té molt present, en parlar de l'estiu, de la famosa cançó que sona i ens martelleja a totes hores? Tot i que si hem de ser precisos, o jo no escolt massa la ràdio, o solen ser com els esplets de garrofes: un any sí i dos no. Perquè després del sonadíssim Aserejé, no s'ha fabricat cap melodia tan contundent que ens faci remenar les articulacions de la manera més bedua possible. La faràndula també sol proporcionar el romanç o l'escàndol de l'estiu, però d'encà de la desaparició d'alguna de les top ten del folklorisme hispànic, llegiu, per exemple na Carmiña Ordóñez, aquesta patulea semblen els fills menors d'un déu erràtic: la degradació més pestil·lent de l'Espanya de «xirigota y pandereta», que va escriure el poeta. El futbol també sol proporcionar algun serial que serveix per assistir artificalment les anorètiques planes esportives dels rotatius. A falta de tot això, sempre hi ha algun succedani que serveix per donar una mica de «llustre» al paper «couché»: el primer bany de n'Anita Obregon, la festa de no sé qui a no sé on, un embaràs o qualsevol altra fotesa.

Aquest any, com a mínim per les nostres latituds, hi ha hagut un tema estel·lar que ha eclipsat tota la resta. Ens referim a la famosa piscina que comparteixen en Pedro J. i N'Àgata Ruíz de la Prada. Tanta remor ha alçat el tema que sols no hem sabut si la família reial ha descansat bé, si l'embaràs va com toca o si hi ha hagut molta sang blava o gent de manta parné que s'ha remullat a les inaccessibles i cristal·lines aigües del nostre -millor dit, seu- litoral. Aquest tema ha posat de manifest una sèrie de qüestions: en primer lloc, la valentia del Lobby per la Independència i també la dels altres partits polítics que s'han sumat a la protesta; ha posat de manifest que la Llei de Costes és, i mai més ben dit, un paper banyat. Un exemple de com una societat necessita dotar-se de lleis per a no complir-les però que, com un ambientador de casa de putes, dóna un aire distingit a la res pública. És un paper banyat, perquè al costat de la de Pedro J. són moltes més les construccions, encimentades i altres herbes que rivetegen el nostre litoral. D'altra banda també ha servit per retratar alguns polítics, en especial en Jaume Matas que, com a exministre de Medi Ambient, alguna responsabilitat deu tenir perquè l'empresari i la dissenyadora puguin remullar-se privadament dins un espai que és de tothom i puguin, ells no, el seus goril·les, estamenajar els intrusos que volen exercir el dret de pas.

Però més enllà de tot això, també m'ha cridat l'atenció la genuflexió matiana davant l'empresari periodístic. Matas ha demanat perdó a Pedro J. Crec que el president ha sentat un mal precedent i si és cert això que tots els ciutadans som iguals i tots hem de tenir el mateix tracte per part dels poders públics ja veim que en Matas, d'ara en endavant, no podrà governar més -la qual cosa potser seria una sort- i que s'haurà de passar les vint-i-quatre hores del dia demanant públicament perdó a un ciutadà d'aquestes illes perquè un altre o unes altres l'han importunat. Per exemple, es podria donar el cas que un alumne o algun dels seus progenitors em ventassin una bufetada d'una manera indiscriminada i sense raó. Aleshores, sortirà en Jaume Matas a demanar-me públicament perdó pel bufet rebut? I això podria passar en molts dels funcionaris del seu govern: metges, assessors jurídics, sanitaris, etc. etc. I no cal arribar a l'extrem de la violència física, que a en Pedro J. no l'han tocat, bastaria el mòbbing o qualsevol altre tipus de pressió. I no cal que fossin funcionaris, també tota la resta de la ciutadania. Si els cans d'un veí molesten tota la nit a un altre, per exemple. O no tots tenim els mateixos drets? O no tenim tots el dret de merèixer les atencions que el president dóna a un resident d'aquestes illes?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris