nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

La variable desconeguda el 2003

Si Calvià havia de ser el premi municipal a la fidelitat uemita aPP, la cosa va magra, francament. Pollença i Artà són municipis interessants, però res comparat amb el que suposava llepar cullera en el segon municipi per població i el primer en renda per càpita. La minoria que veia la fagocitació en cada intenció dels populars i s'estimava més pactar amb l'esquerra, malgrat que fos al preu de perdre quotes de poder i de patir la ineficàcia pròpia d'una coalició tan dispar afrontada a un Parlament en mans de l'adversari, ara només pot dir que ja ho havien advertit. Si el PP aconsegueix acabar amb aquesta busca dins l'ull conservador que ha estat Unió Mallorquina, creu que pot aconseguir la majoria absoluta. I no és només l'aritmètica electoral i el repartiment de càrrecs, també l'afronta de sentir-se en mans d'una minoria -que ja es demostrà capaç de pactar amb els altres- no fa gràcia als qui se saben guanyadors. Però en el 2003 les condicions sorgides de la voluntat popular varen permetre a la senyora Munar, una altra vegada, jugar a tenir amb els pactes allò que amb els vots ni somia. Tot tornava a ser com altres vegades llevat que el senyor Matas tenia molt més poder i, sobretot, moltes menys manies: l'exercici del ministeri, tot i ser dels menys importants, va ser com un màster en eficiència electoral a qualsevol preu. Ara ja no és un problema canviar radicalment de parer, com en el cas de la remodelació de Son Dureta, o deixar ofegada la caixa autonòmica per molts d'anys. Pot aferrar-se com una paparra a l'euroregió maragalliana mentre utilitza l'anticatalanisme d'una part dels seus per a justificar regressions culturals i d'altres prestidigitacions per l'estil. No és aquella cosa ridícula que es feia fotos a tort i a dret o que reia acomplexat davant polítics de talla. Ja no: ja no és l'hostaler de tots els panxavergonyants que passaven per aquí a fer vacances gratis total. Ara fa d'amfitrió generós i només torna a aparèixer com ebotones dels encàrrecs davant el poderós periodista madrileny.

l l l
Aquesta variable -l'aprenentatge accelerat del senyor Matas- no era quantificable pels uemites que se li entregaren de gust, i ara comença a ser tard per a canviar de parella, sobretot si du la batuta de l'orquestra a la vegada. Perquè no ho dubteu: tota l'orquestració, tots els succeïts que s'encadenen des de fa un temps, van en el camí d'acabar amb UM en les eleccions de 2007. Els marges de maniobra s'estrenyen. La filtració interessada de les irregularitats comptables detectades peSíndic de Comptes en eConsell de Mallorca són un avís o un símptoma, com voltros vulgueu, de com controlen els temps, la informació i els informants. Potser som els espectadors de l'escenificació de la mort més vegades anunciada de la història dels partits polítics en aquest país o potser la proverbial habilitat i la sort de la senyora Munar encara ens promet mogudes entretengudes i sortides inesperades. Potser; però sigui el que sigui, d'aquest atac en depèn el futur, no només polític, de les Balears, perquè si el guanya el senyor Matas, ja no hi haurà res que l'aturi en la valencianització zaplanista. Que els déus ens agafin confessats...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris