algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

No fa gràcia

Diuen que tots els corrents sociològics que tenen èxit als Estats Units acaben per arribar a Europa, d'una o d'altra manera. Doncs anam arreglats. Perquè la darrera onada de sociologia conservadora és de les que fan por.

Aquesta mateixa setmana un grapat de consells escolars, que per devers allà són d'àmbit local i tenen totes les competències, voten sobre la introducció legal al sistema d'ensenyament l'obligació d'explicar la teoria creacionista (tot creat per un déu), junt a la teoria de l'evolució de les espècies i la que pretén una mena de presumpta equidistància entre una i l'altra: la que en diuen de disseny intel·ligent. Que consisteix en què si bé no se li atorga catalogació de divinitat sí se reconeix una «mà» intel·ligent en la creació de vida a la Terra perquè, raonen els defensors, no se pot explicar, la vida, sense un «disseny» previ a càrrec d'algun ens director. Difús, ignot, de perfils incognoscibles però existent. I que cadascú li digui el que vulgui. Un dels professors de secundària que intervenia en un dels consells escolars intentant que no s'aprovàs l'ensenyament obligatori de les tres teories, i que se mantengués l'evolucionista en exclusiva en nom de la racionalitat i de l'estudi avalat per segle i mig d'experiència, deia que introduint aquesta teoria s'acabaria per encabir-hi la creació de vida per intervenció dels ovnis. El respectable present -amb dret de vot- no se posà a riure. Silenci. De fet, és probable que la majoria s'ho creguessin, això dels ovnis fent humanets. Al pobre home només li faltà plorar. Evidentment, va perdre. S'aprovà ensenyar les tres teories. Se veu que -segons la informació televisiva vista- aquest mes d'agost aprofiten els consells escolars nord-americans per posar a punt el següent curs a punt d'iniciar-se no només fent neteja dels centres sinó de la racionalitat. No és cosa de broma. La setmana passada el president del país, George W. Bush, aprofitava una de les seves intervencions públiques -de les poques que fa durant les vacances; i per cert que està en competència directe amb el nostre president Zapatero en el concurs del responsable governamental del món mundial que més vacances té- per donar explícit suport a la introducció legal de l'explicació de les tres teories a l'ensenyament. Com a mal menor. Perquè ell és un fervent partidari que només se n'explicàs una. Naturalment: la creacionista. La del déu. I no està tot sol don George. Darrere d'ell hi ha, quasi res, el 55% dels recentment enquestats. O sigui que la majoria dels nord-americans estan a favor que la teoria creacionista s'expliqui en exclusiva, com el seu president, perquè estan convençuts que la de l'evolució és una presa de pèl i creuen fermament en què la vida humana a la Terra és deguda al designi del seu déu. Amb aquest xifres de creacionistes no és estrany que l'alarma s'hagi disparat entre la gent racionalista. La previsió sobre l'èxit d'aquests canvis legals que la informació televisiva referida apuntava posa els pèls de punta. Fins fa molt poc, de fet fa dos cursos, només a dos estats complets s'explicava la teoria creacionista. Ara ja són mitja dotzena els que l'incorporen en exclusiva o compartida amb les altres dues. Aquest curs a punt de començar o tot estirar el següent aniran caient un rere l'altre, consell escolar a consell escolar, més i més estats. Se preveu que en breu termini freguin la majoria els estats que tenguin obligació d'explicar el sistema d'ensenyament de les tres teories. Fins a uns vint-i-cinc. I ara és quan és possible que vostè, lector, si és que ha arribat fins al final de l'article, posi l'escèptic somriure que pertoca pensant que, home, els ianquis, ja se sap... Doncs no. He escrit en començar que anam arreglats si aquesta onada acaba per arribar a Europa. Ja ha arribat. La ministra d'Educació holandesa, Maria van der Hoeven, proposava la darrera setmana del passat mes de juliol un «debat» sobre evolucionisme, creacionisme i disseny intel·ligent perquè «m'han entrat dubtes» després de llegir el llibre d'un dels més prestigiosos científics holandesos, especialista en nanotecnologia, Cees Dekker, titulat Un accident extraordinari o empremtes d'un disseny?. No, no és cosa de riure, no. Gens ni mica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris