algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Pessimisme o realisme?

El clima de deixadesa i de menyspreu cívic genera un estat d'ànim que bascula entre el desassossec i la impaciència. L'escenari exterior en el qual transitam no estimula l'optimisme, sinó més aviat provoca malestar interior i auguris tràgics. El present mai no ha estat el temps ideal pels pessimistes, però guardau-vos d'aquests quan comencen a observar un futur encara molt pitjor que els temps actuals. La recuperació del pessimisme antropològic no és precisament un símtoma positiu, sinó més aviat el retorn persistent d'una manera de ser que qüestiona profundament la voràgine i la irracionalitat de la raó moderna. Insistir en valors ètics i en la regeneració de la ciutadania pot semblar fins i tot una actitud fora de temps i una convicció obsoleta. Tanmateix, les formes són una mostra de cultura i una demostració d'allò que són les conviccions profundes d'una societat, i les formes, en tots els sentits, s'estan perdent. A poc a poc sembla que ens hem anat convencent que les formes i els valors que les sustenten no són sinó un obstacle per a l'èxit o per aconseguir objectius immediats. Allò més perillós no és la mentida generalitzada ni la hipocresia que domina la vida quotidiana, el pitjor és que hem absolutitzat les mitges veritats i ens hem acomodat en un món de seguretats que ens exigeix aquest model de comunicació i de relació. Així hom no deixa d'admirar aquells que en moments de crisi i d'especial dificultat posaren la seva fe en l'educació, en tornar a començar i en promoure un model educatiu destinat a formar persones, educades per a l'amor, la llibertat, la naturalesa i la vida. Formar, en definitiva, per crear un ordre nou, generador de tots els valors, tal com féu intensament la maçoneria tradicional.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris