algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Les bones companyies

L'any passat, tot d'una que vàrem saber de les eixides culturals que feien la colla dels «Amics del Museu de Mallorca», sense pensar-nos-ho massa de prim compte, na Neus i jo ens hi adherírem. El resultat n'han estat, a més de conèixer de prop el nostre patrimoni arqueològic, pel tant estar en disposició d'estimar-lo una mica més encara, tot un seguit d'excursions i viatges, sempre dirigits, menats de la mà per l'imprescindible mànager, l'amic i col·lega escriptor Pere Morey Servera. El proper passat dissabte dia 13 d'agost, i baix del lema: «Pluja d'estrelles sobre els braus de Costitx», visitàrem aquest poblet del Pla una seixantena llarga d'amics. De bon principi anàrem a Son Corró, on es trobaren el segle XIX els caps de bou de bronze que, com que el propietari els va vendre, no són nostres, i ara són al Museu Arqueològic de Madrid. És el que jo dic de vegades: que: l'equador deu ser de les poques coses que no són ni passen per Madrid. De tota manera m'agradaria insistir en una cosa: si el comprador al seu moment va ser Patrimoni Nacional, jo manteng que, mentre Mallorca continuï essent Espanya, tant fa que siguin allà com que s'exposin aquí, no és ver? Bé, punt i seguit. A continuació visitàrem l'església, on, en comparació amb la basca que queia al carrer, hi feia una fresqueta de cal Déu, i mai més ben dit. Després i seguint la línia imaginària del tema religiós, ens va ser transmesa per via oral d'una senyora o senyoreta molt clara de paraula, la curta vida i els fets extraordinaris de na Margalida Amengual Campaner «Cativa», que pel que diuen sols visqué vint-i-vuit anys i només s'alimentava de qualque tassonet de neu i alguna fulla de bleda, el que, jo crec, li ocasionava estats d'èxtasi, estigmes de les nafres de Jesucrist a mans, peus i costat, clarividència, visions del futur, contactes telepàtics amb una senyora de Polònia, etcètera. A l'actualitat, quasi bé cent anys després de la seva mort, continuen les gestions encaminades a la seva beatificació, per a dur a terme la qual s'accepten donatius, que ja és sabut que si no hi ha doblers per endavant, no canta ni el bonàs de Sant Pere.

Tot seguit ens encaminàrem cap al Observatori Astronòmic de Mallorca, per mirar d'aprofitar la circumstància que aquests dies envoltant sant Llorenç és un fet que es poden observar les Perseides, més conegudes per llàgrimes del sant de referència. He de fer constar la bella sorpresa que vaig experimentar quan hi arribàrem i vaig poder adonar-me'n de què anava tot plegat això de l'OAM. D'entrada he de dir que jo tenia una idea que tot plegat es tractava d'unes instal·lacions sols científiques i únicament utilitzables pels doctes en la matèria. Però no, de seguida vaig saber que, a més del seguiment dels estels per la gent ben preparada, el personal de l'observatori du a terme una magnífica feina de divulgació de l'univers estrellat. I ho fa d'una manera molt didàctica. Una vegada ubicats tots dins una semiesfera d'una cabuda aproximada d'un centenar de persones, N'Elena introdueix els visitants dins aquest món de misteri insondable (per a mi, clar), i després na Teresa, amb la màgia que sap transmetre amb la veu suau i les mans que volen com a tòrtores silencioses, va ubicant-nos dins el dia i l'hora aquell cel virtual, les constel·lacions, els seus noms atàvics, per després sortir a un pati semicircular, i quan els ulls s'han acostumat a la foscúria, localitzar-nos al firmament real amb un petit làser les constel·lacions que havíem visionades dins la cúpula. A partir d'ara fins i tot un esburbat compulsiu com jo, sé on i com puc localitzar l'estrella Polar. Tenc el nord segur. El nord físic, vull dir, que l'altre...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris