algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Mal d'entendre

És fotut i mal d'entendre comprovar la realitat de quines són les servituds del govern Matas. Deixarem l'agenollada del president davant el «periodista més influient d'Espanya», perquè quan actua amb tan baixa autoestima vull creure que ho fa com a melangiós aspirant a cosa en la «villa y corte» i mai com a president de tots els balears(*), que en conjunt arreplegam un poc més de dignitat que l'exercida per qui tan malament ens representa. Deia que les servituds són moltes però, sobretot, males d'entendre. Com podem explicar que existís un projecte de comprar amb doblers de l'ecotaxa un edifici producte d'altre temps, quan les mostres de submissió de la natura s'aplaudien com a signes de progrés, l'hotel Don Pedro de la cala Sant Vicenç, i ara el seu enderrocament ens costi una altra ferida al patrimoni col·lectiu i la generació de més problemes de sostenibilitat. Mal d'entendre, és cert, que allò que es podia fer pagat pels visitants ara ho paguem noltros i amb escreix. Perquè la permuta d'edificabilitat contemplada en ePla Territorial de Mallorca permetrà dues urbanitzacions per a 5.000 habitants en sa Ràpita a canvi que el beneficiari d'aquesta requalificació compri i enderroqui l'hotel pollencí. Abans la desaparició d'aquest anacronisme ens sortia de franc i guanyàvem credibilitat davant un possible client més sensibilitzat. Ara ens costa territori, s'agreugen els problemes d'abastiment de recursos, la saturació de les platges de la contrada i les autopistes queden obsoletes només inaugurar-se. A qui beneficia aquest canvi de política? Però, sobretot, com és que ara no diuen res els hotelers que feren lobby contra qui enderrocava hotels, frenava el creixement de l'oferta extrahotalera i limitava la competència de l'hotelera? És ben estranya aquesta actitud d'aquells que per lluitar contra un govern que, segons deien, anava contra els seus interessos, posaren importants quantitats de doblers i, per primera vegada en aquest país, la cara, i ara resten muts mentre perden la batalla contra el turisme residencial gràcies al descarat suport del govern Matas al creixement urbanístic i a la xarxa viària que ho faci més rentable. Em direu que no tenc ni idea d'alta política, i potser tendreu raó, però ara no parlam de política sinó de doblers i d'inversions. De qui paga i de quina imatge oferim com a destí. Diuen que hi ha gusts per a tot, però som en la certesa que la majoria dels espònsors de la campanya dePP no veuen clara aquestes messions per convertir tots els recursos de l'hoteleria en ciment i més ciment, però callen com a morts.

l l l
(*) Balear, segons ens recorda la darrera camiseta sorgida de la factoria del col·lectiu simebuscasmeencuentras -integrat per l'equip de la dinàmica botiga de roba juveniPasatiempos i l'artista Domiciano Breznes, entre altres-, en castellà també vol dir «tirotear, disparar balas sobre algo o alguien». Deu ser per això que els hotelers callen com a morts, abatuts per les seves pròpies i balears bales. De qualsevol manera, mal d'entendre tot això...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris