muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

La Vall dels Caiguts

Hi ha, al fons de la memòria, una única visita al monumental i vergonyós Valle de los Caídos, d'on sorgí un poema que ocupà un pòster: «La vall dels morts que només jo recordo» (1979), il·lustrat pel pintor Baldovino i generosament editat per l'enyorat amic Esteban Pisón, amb el patrocini del doctor Bartomeu Mestre. Feia tres anys que Franco havia mort i m'acompanyava la filla d'un general de l'exèrcit, més que rebotada, escopetejada d'un món que s'anava acabant més lentament del que nosaltres desitjàvem. La basílica encara complia la seva funció: fer por, amb un vestíbul més gran que la nau de l'església. Quan el visitant arribava al temple, estrafent el càlcul de Mussolini i el llarguíssim saló que precedia el seu despatx, anava ja aclaparat per un joc de distàncies pensat per desmoralitzar el personal. I caminant de cap a l'altar, els mausoleus de José Antonio Primo de Rivera i de Francisco Franco Bahamonde es cobrien amb roses pures i pètals fins dissimulant la llosa freda i el granit. El decorat brutal em provocà tota la gamma de la ira.

Monument funerari de caire faraònic en la vall de Cuelgamuros de la serra de Guadarrama. Franco mateix trià el lloc per commemorar la seva victòria. Començà la realització l'arquitecte Pedro Muguruza, el 1940, i la va concloure Diego Méndez, quan Muguruza morí. Les obres finalitzaren el 1950. La mà d'obra fou certament barata, a càrrec de brigades de presos polítics. Juan de Àvalos hi aportà grandiositat escultòrica amb les figures gegantines dels quatre evangelistes, de 18 m d'alçada (1951-1956). El conjunt monumental, veritable exemple per no repetir mai més d'art feixista, consta d'una basílica i d'una abadia de monjos benedictins. «El Xoco» s'alçura per moments, alarmat pel fet que tot encara romangui en el mateix lloc, com si no hi hagués dinamita per resoldre d'una vegada aquest assumpte.

-No perdis les esperances -dic-. Hi ha moltes maneres de matar moscards, i la millor no és a canonades.

-Certa, però aquestes coses semblen fer-se eviternes.

-Ara Iniciativa per Catalunya-Verds, a través del senador Jaume Bosch, sembla impulsar el compliment dels compromisos per donar reparació a les víctimes de la dictadura franquista. I volen que abans del 20 de novembre l'assumpte passi al Congrés com a proposta d'actuació.

-Home és que així mateix, entre una cosa i l'altra, hauran passat 30 anys de la mort del dictador i eValle de los Caídos continua on sempre, i el monument apunta cap amunt, i ahí se las den todas, no?

-ICV proposa, i crec que totes les esquerres els han de fer costat, reconvertir eValle de los Caídos en tres fases. En la primera volen canviar la informació que es facilita per explicar el treball forçat de milers de presos republicans i fer memòria dels presos morts durant la construcció.

-Em sembla de justícia històrica i poètica. -Després, volen construir un memorial democràtic que expliqui i denunciï la dictadura. I finalment, volen negociar el trasllat de les restes del dictador.

-Lògic. El patrimoni d'un Estat democràtic no és el millor lloc per acollir la memòria d'un general insurgent. Perquè Franco i Democràcia són antítesis. Ben igual que voler mesclar l'oli amb l'aigua. Quan no pot ser no pot ser, i per avall.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris