nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:

Inspiracions

Mentre ens rompem el cap sobre a quina estranya conspiració es deu el fet que el diari Levante hagi publicat les acusacions de la família Miró contra Agatha Ruiz de la Prada i ens demanam quina conxorxa justifica que el mateix rotatiu reveli el paper que jugaren la modista i el seu marit en el nomenament de Kosme de Baraño com a director de l'IVAM, ens entretindrem amb la reproducció d'algunes cites textuals d'El Mundo. Com diria Acebes, no es descarta cap línia d'investigació. Un nimi esforç imaginatiu bastarà per evidenciar la sospita que hi ha involucrats des deLobby per la Independència fins afiscal general de l'Estat, passant per Al Qaeda, Polanco i les restes del naufragi felipista.

«A Espanya no existeix consciència que afusellar o copiar sigui una cosa dolenta», manifestà la dissenyadora a començaments de 2004. Sempre a El Mundo, l'Asociación Nacional de Defensa de la Marca, reconegué que les «inspiracions» (sic) en Ruiz de la Prada eren «preocupants», perquè «els seus dissenys són molt notoris, tremendament distintius i fàcils de copiar, perquè es tracta d'una simbologia que es pot reflectir en diversos productes». El diari subratllava que el mal ocasionat no era tan sols econòmic, sinó d'imatge. Mirau, mirau... Com és això que un director de la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma realitzi encàrrecs per a l'IVAM? I després hi ha gent que diu que Eduardo Zaplana dominava les Balears, quan és manifest i notori que era a l'inrevés. Jaume Matas hauria de demanar perdó a l'expresident valencià i a Kosme de Baraño. S'entén, no obstant això, que Matas encara no s'hagi disculpat per l'assalt que es perpetrà la legislatura passada contra l'Ajuntament de Son Servera i per la violència exercida a l'aleshores batle i a altres regidors. No hi ha per què exigir explicacions a Catalina Cirer i als seus superiors jeràrquics del fet que fos incapaç tant d'evitar-ho com de trobar-ne els responsables. Dies després d'aquella pacífica manifestació, Javier Arenas era a Son Servera i no cal dir que ni es molestà a condemnar la kale borroka antiparcs naturals. El fiscal, que servidor recordi, tampoc s'hi interessà. Allò era democràcia! No com ara que l'escriptor i expresentador de cambra de José María Aznar demana a les institucions estatals que li paguin un bitllet de primera per viatjar a l'Argentina amb la comprensible justificació que pateix de lumbàlgia. Els rojos separatistes li han denegat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris