nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Carta menorquina a en Francesc

Benvolgut Francesc:
La reacció espontània, a trompons, de la gent ha resultat ser magnífica, emocionant. T'ho pots ben creure. Des que va córrer l'avís d'alarma, la llista de donants voluntaris de medul·la òssia no ha fet res més que créixer per minuts. Sé de més, Francesc, que tot just tens iniciada la lluita formidable contra el mal del cranc que et rosega la sang. Tot ho tens encara per travessar, i tot és per arribar-te. Però també és cert que la victòria ha començat a despuntar a l'horitzó del capçal del llit en el qual jeus, tot i no tenir-la encara guanyada de debò. I açò no obstant, Francesc, pots, vívidament, sentir ara el conhort de saber que no lluites tot sol; que tampoc els teus pares estan anímicament abandonats a sa sort; i, molt menys encara, que els metges de Son Dureta no actuen desassistits amb un munt de tècniques, de perícies terapèutiques i quirúrgiques que resulten vanes sense disposar, abans de res, peremptòriament, de la solidaritat d'un trasplantament, que és, en aquests casos, l'únic camí real, esperançat, de guariment. Tots els avanços clínics i mèdics del món es mostren perfectament impotents, en malalties com la que t'empaita, Francesc, si algú no pren la iniciativa personal i voluntària de posar en mans de l'especialista una part de medul·la pròpia compatible. Que se'n disposi, de medul·la compatible, no és a l'abast de la ciència, de cap ciència, ni de cap eficàcia hospitalària. Tampoc de cap llei, ni de cap reglament social imperatiu. És, només, en mans humanes, en mans de la gent normal del carrer. Per ser més exactes, rau només en mans del sentit humanitari de la vida: allò que ens apel·la fondament a tots, a tots els homes i dones que poblam la terra, començant per l'illa de Menorca, que és, Francesc, la teva pàtria coral.

No deixa de ser un sotrac a les consciències arribar en aquesta conclusió: en la vida dels éssers humans l'arrel de totes les coses bones -també de les dolents- som nosaltres mateixos, els propis humans en la condició, no pas de savis, ni en el fet de ser metges, rics, cultes o poderosos, sinó en la simple i pura condició d'haver nascut persones -vull dir en l'estat pur de consciència nua. ¿No penses tu, Francesc, el mateix? Que impotent, que estèril que pot acabar sent el progrés, tota la ciència mil·lenària acumulada de les civilitzacions, si no partim dels principis humanitaris! ¿Què poden fer, llevat d'esperar amb coratge i tones de fe, els metges que et tracten, Francesc, mentre no es localitza un donant compatible que hagi fet la passa endavant d'oferir-se? En aquestes estem, i en aquestes arribarem.

No sé, Francesc, si acostumes de llegir aquest paper de premsa. No crec que, aquest temps de contínues estades al nostre hospital balear de referència, com l'anomenen les autoritats sanitàries, hagis descobert aquestes cròniques menorquines que circulen per Mallorca els dilluns, puntualment. Supòs que no, i hauràs fet molt bé, perquè no tenen cap importància, llevat, és clar, que algun lector amable m'hi faci la mercè de veure-hi la bona voluntat amb què estan endreçades. Sigui com sigui, Francesc, la d'avui et va dedicada. Fa molts de dies que no he deixat de pensar en tu. Ara, les darrers notícies de premsa, m'ho han intensificat, i et puc assegurar que la reacció dels menorquins fa venir conhort. Totes les llums de l'esperança s'han encès per a tu. Estiguis tranquil. La compatibilitat no se'ns resistirà; no aquesta vegada, vista la resposta en massa de la gent de Menorca, i de fora de l'illa, de pertot. Amb motiu de la visita de malalts a Son Dureta que hauré de dur a terme el desembre vinent, durant la setmana de Nadal, sé segur que n'Ignàsia Carreras -l'àngela custòdia dels menorquins internats a Palma- em dirà que ja fa mesos que vas marxar amb l'alta mèdica, i que et recuperes a plena satisfacció. Ho celebraré amb gran alegria. Tots els menorquins ho celebrarem, alhora que llavors i només llavors estarem legitimats a proclamar-nos un poble solidari. Un poble que fa progressar les ciències i les tècniques perquè parteix dels valors humanitaris essencials sobre els quals cal que la vida a la terra hi descansi. Recupera't aviat. Menorca et vetlla. Afectuosament.

Miquel Àngel Limón Pons, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris