bruma
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

L'internet en temps de figues

Ja fa un grapat d'anys que Mártires del Compás, un grup musical avantguardista sevillà, va fer una cançó sobre la ficció de la carn a l'internet. L'ús de les autopistes de la informació encara no estava tan popularitzat com ara que l'argument del coneixement és Google en lloc de la Bíblia, l'enciplopèdia o el diagnòstic tècnic. Un bon cosmopolita domèstic s'ha desenganat per internet de fer temps i espai al jardí per a un bondadós hortet urbà d'estiu. A les tomatigueres se les han ruat les fulles i els pebrers treuen taques grogues a les fulles i no fan fruit. Internet li ha donat la resposta: virus que afecten la genètica de les plantes. El remei, arrabassar les plantes. Alguns venedors de planters ja venen les plantes amb antivirus. És una més de les petiteses, com les formigues invasores de cases, els tous pleits de les elits i les oblidables traïdories polítiques, les xafarderies dels sopars a la fresca o la mosca emprenyatívola que espenya la sesta, que omplen les hores dolces del temps de les figues agostenques. El producte natural, sense colorants ni additius és un tòtem moral, un gest d'autenticitat envers la mentida ambient i un senyal de rigor ètic contra el vulgar materialisme. Si el sistema és capaç de fer aquests abusos sobre les tomatigueres què no farà amb la justícia, l'ensenyament, els comptes o les subvencions? Allò natural, allò real, és l'autèntic, el vertader. Farts de mentides, reclamam autenticitat igual que abans reclamàvem ficció per fugir de la realitat. Paradoxalment, però, la 'veritat' reclamada ens ve reciclada, convertida en un article de qualitat inaccessible, o en forma de subproducte de Gran Hermano. D'alguna manera, l'única i perdurable manera de la celebritat és convertir-se en un benefactor. I no hi ha dubte que Internet és un do de Déu com les figues d'abans de la tempesta d'aquest cap de setmana.

l l l
També ho és el màrqueting amb causa o amb premi que s'ha posat de moda entre els usurers bancaris i altres grans empreses. L'augment dels seus beneficis ha pres un caire humanitari, com les grans guerres. Fins i tot la madona de la més legal de les il·legals piscines de la costa mallorquina té una estranya raó humanitària: deslliurar-nos d'un personatge, com si aquí no poguéssim caber-hi tots i ella hagués de dir qui sobra. En aquesta Mallorca amb infecció vírica, com les tomatigueres modernes, la cosa més important no és complir les lleis, ni respondre davant les autoritats, sovint subornades, conselleres o còmplices dels malfactors, sinó aparèixer impregnats d'una nova militància moral, perquè l'autèntica oposició al pervers sistema no són els partits, ni els sindicats, ni les associacions, sinó l'opinió pública. Fer el bé en aquest país global de la pau mundial a més de donar bula, avui en dia també desgrava. Riu-te'n tu dels fons ètics, del comerç just, del preu amb llimosna... Consumir i anar per les autopistes -les de la informació i les altres- no és caure en la temptació publicitària del capital: és pujar cap dret al cel. Consultau-ho a la web. O tastau les albacones abans que es clivellin per la pluja.

I bé Està vist i comprovat: el dret de pas és per aquesta ficció de territori que són les autopistes que ens costen tant. Sembrau el julivert per santa Rosa, que és dimarts. Potser tengueu sort amb la llavor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris