nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Aquesta turmenta

El final de l'estiu ens l'ha de marcar una turmenta; més que una baixada sobtada de la temperatura, la negror del cel i aquest cop d'oratge que refresca. Llamps. És l'ordre natural de les coses, inalterable als designis dels hotelers o dels polítics, gràcies a déu. Una ennigulada, quatre trons, la fúria de l'aigua desitjada caient en la terra, i comença a córrer l'aire, netejant l'ambient, aixecant flaires que evoquen altres paisatges en aquest mateix indret. La turmenta sempre t'agafa desprevingut, per molt de plàstic que duguis al damunt. I amb tot, la turmenta sempre l'esperes; vols que arribi, que et sorprengui voltant un carrer, amb un desig temorenc, contradictori, si m'apures. La pluja desfà la xarxa invisible i pesada que ens atrapa des del mes de juny; neteja els camins, malbarata plans, esgota (degota) els darrers dies d'espessor feixuga. El cap necessita aquest drenatge, el cos ha de menester dormir qualque nit sentint el devessall constant damunt la teulada i sobretot els darrers degotissos, aquells que cauen descompassats quan el Meteosat ja se n'ha endut el nigulot una mica més a l'Est. I es precipiten un aquí i l'altre aquí deçà, sense cap ritme definit, convidant-te a obrir la finestra per comprovar que ja ha passat i respirar aquesta olor de terra xopa, encara tèbia de les calorades d'agost que encara cuegen.

És la turmenta que ens anuncia que el curs comença, d'aquí a no res, el brogit que se n'acabarà duent les nits a la fresca; la confirmació, el segell oficial que els dies, sí, ja s'han escurçat, que ara només ens queden tres capficos, si arriben, als més fredolers dels valents. I de la turmenta en surt la llampuga, i la llampuga ens anuncia la següent estació, mal que pesi a les seccions de verdures dels supermercats, on tot sembla posat per desmentir els cicles, tot plastificat, tot tota hora, tot tot l'any. La turmenta toca el timbre del final del pati, aixeca potes en l'aire les cadires del darrer bar, abaixa la persiana del darrer xiringuito, torna la imatge als tons habituals.

Cada any és diferent, i és la mateixa cada any. Sense mala fe, se'n torna perquè avaluem la destrossa. Deixarà passar encara uns rajos de setembre, faran la verema, i ja hi tornarem a ser. Tots som capaços de predir-la. Els animals s'inquieten; de fet l'esperen. És el final, o el principi; la torna, la inflexió. Després dels primers llamps ja podrem fer balanç dels darrers mesos. I tot es precipitarà avall, avall, i un dia, com la cosa més natural, ens sorprendrem cercant dins l'armari la bufanda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris