algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Permissius

Un es demana si la llei només és un vestit fet a mida pels qui comanden. No parl de la famosa piscina ubicada en un xalet que els seus propietaris trobaren després de recórrer Mallorca en el cotxe oficial del president Matas; per cert, el mateix senyor que, convertit en ministre, s'inventà el retorn d'una concessió sobre els terrenys públics que l'Estat l'havia recuperada legalment i, a més, els beneficià d'un descompte del 90% sobre la quota. No, no parl d'aquesta llei feta a mida per la qual encara hem de demanar disculpes si la qüestionam, a més de patir la vergonya de veure el nostre president vinclat davant el poderós que la interpreta a voluntat i ens obliga a combregar amb aquesta interpretació sui generis que no ha resistit cap sedàs jurídic. No, no és això o, millor dit, no només és això, perquè a cada racó de la nostra malmenada geografia hi ha un incompliment de la norma, l'existència de la qual ens iguala davant la llei. Si no és el xalet del batle de Ses Salines, que ha deixat evidència que les quadres sempre són per als animals i que el seu partit és un sindicat d'interessos d'avui per a mi i demà per a tu, és el repartiment d'ajuts que la Conselleria d'Interior ha fet en els municipis de Tramuntana, dissenyats de tal manera que els consistoris d'esquerres se'n queden sense. Però n'hi ha més, molts més. Tants que a cada ajuntament es poden descriure les excepcions fetes a la llei perquè les coneix tothom i comunitàriament es toleren perquè a quasi tothom -que va a votar, vull dir- interessa això de la permissivitat i el deixar fer. Siguem seriosos: sense el menfotisme generalitzat ni una complicitat mal entesa els corruptes ho tendrien més difícil. Perquè per cada galliner que s'aixeca sense llicència, per cada balconada que es tanca sense permís, els qui comanden alcen plurifamiliars on abans semblava impossible, obrin agroturismes on la llei no ho permetia, reguen camps de golf amb l'aigua que ens pertany i, en definitiva, acaramullen doblers i complicitats.

l l l
A poc a poc, ens avesam a la indefensió que comença per l'aire condicionat del veí que t'enterboleix el descans i es generalitza amb totes les relacions amb els poderosos. De què ens serveixen les lleis de protecció del consumidor si ja no ens relacionam amb empreses, sinó amb els seus contestadors automàtics o amb les subcontractades centrals d'atenció del client, irresponsables per definició? Es dilueixen les responsabilitats i ens creen indefensió. Heu provat de queixar-vos a segons quines operadores telefòniques i heu pretès parlar amb qualcú que es fes responsable del que et deien? Impossible. Qualsevol exercici dels nostres drets passa per la pèrdua de temps en plets que seran allargats pels qui tenen advocats per fer-ho. Aleshores, qui i com se'n protegeixen els drets? No ho sé, però qualque cosa hauran de fer els governs dits progressistes, perquè els altres ben segur que no ho fan.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris