nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Com un cavall desbocat

Les activitats primàries, l'agricultura i la ramaderia, estan molt lligades a la gestió del territori. Són activitats de base territorial que durant segles han donat forma als paisatges no urbans. Sembla que la preservació d'aquests entorns és important si es té la intenció de protegir la qualitat de vida de la gent. Però, a hores d'ara, ja podem començar a dubtar que a Mallorca hi hagi cap intenció d'anar per aquest camí.

Ja no preocupa que els espais urbans s'expandeixin a costa de les planes agràries pròximes, en resposta a les demandes del creixement de la població, perquè si just existís aquest procés el podríem avaluar i reduir-ne els impactes, contrarestant les minves dels espais agraris amb decisions favorables al conjunt de l'activitat agrària. El que estam vivint, en forma de creixement exponencial, és l'ocupació massiva i extensiva del territori. És l'aplicació pura de la lògica del lliure mercat a la gestió del sòl, sense cap defensa dels interessos col·lectius.

L'ocupació urbana -amb els projectes que estan sortint d'una banda i de l'altra- de la plana de Palma i dels municipis de Calvià, Marratxí i Llucmajor, sembla ser un fet quasi consumat. Però no cal pensar que cap zona de l'illa s'escapi d'aquesta dinàmica que, en el fons, ve motivada per una lògica econòmica implacable.

Les darreres evolucions en política territorial a Mallorca no fan pensar en res de bo. Hi ha una febrada pels camps de golf que, ben a les clares, posa damunt la taula la pressió per a urbanitzar més. Ben aviat tot el municipi de Palma serà una gran taca urbana. I faran falta veritables «escalèxtrics» per donar pas als milers de nous vehicles.

El procés urbanitzador a Mallorca és com un cavall desbocat. Si qualcú s'hi posa al davant, el cavall li passa per damunt. Les noves carreteres i autopistes redefineixen el territori de l'illa i -si ens esforçam a pensar en termes d'equilibri territorial- aixequen un nigul negre sobre el seu futur. La barrumbada ja es veu venir.

Un dels efectes més directes d'aquest galop cap a la urbanització total de l'illa és la liquidació dels espais agraris. Les rendes del camp, fins i tot millorades al màxim, mai no podran competir amb la marxa imparable cap envant dels valors immobiliaris. L'agricultura mallorquina, debilitada després d'anys i anys de despreocupació de les institucions, és literalment arrasada per la pressió immobiliària. A Palma, que fins fa pocs anys era el municipi de les Balears amb més població agrícola, s'estan devastant els espais agraris. Mentre la tala d'un pi a una plaça ha provocat la justificada indignació dels veïnats, duim alguns decennis arrasant uns espais rurals de gran qualitat a Son Ferriol, Es Pil·larí, Sant Jordi, Son Reus, Son Sardina, Son Espanyol, Establiments o La Real, sense que s'hagin pres mesures per a preservar aquests entorns de gran valor i ordenar l'expansió de la ciutat i els serveis que necessita.

A Mallorca no hi ha una planificació referida a la defensa del sòl d'interès agrari ni existeix un Pla Sectorial Agrícola. L'administració no genera normes ni legisla a favor dels pagesos. Sembla que els polítics han tret comptes i s'han adonat de l'escassa incidència electoral del col·lectiu pagès. I pel que fa al futur econòmic, el més fàcil és anar darrere el cavall desbocat. En aquest escenari els agricultors que vulguin seguir la seva activitat ho poden tenir molt, però molt, difícil. Ja hi ha prou problemes d'insularitat, d'augment de costos, de dificultats de comercialització i d'absència de polítiques públiques favorables, com per a afegir-hi aquest esboldrec de la base territorial. Maria Rovira, de la Unió de Pagesos de Catalunya, en un debat sobre l'ordenació territorial a Catalunya, deia: «si el que la societat vol és un país sense pagesia, anam pel bon camí».

Caldria invertir els valors que marquen el nord de les decisions institucionals i fer passes per a reduir els impactes d'aquest creixement urbanístic descontrolat. No es tracta de posar-se davant el cavall perquè ens passi pel damunt, però sí que s'ha d'agafar per la brida i dur allà on convengui al conjunt de la societat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris