Quan està en crisi el model de relació entre el govern de l'estat i els governs autonòmics i quan un govern autonòmic, com el de les Illes Balears, manté una actitud sectària, gens institucional, amb els poders locals, quin sentit té reformar l'Estatut d'autonomia? Reformar només té un objectiu, com és ara garantir, millorar i fer créixer l'autogovern. Tanmateix, per què volem més autonomia legislativa, quan la civilització política dominant només entén el component crematístico-pressupostari de l'autogovern? El PP de les Illes Balears, a través dels seus principals portaveus, ho ha deixat ben clar: reivindicam per a les Balears les mateixes condicions de les comunitats històriques, tot evidenciant, en el dia a dia, que es fa amb la intenció d'augmentar la capacitat operativa del poder i amb la convicció que així consolida el poder de les oligarquies, malgrat que sigui a costa de violar l'esperit democràtic. Els afers polítics locals dels darrers mesos, amb tots els matisos i les ambigüitats que vulgueu, estan servint per consolidar el neocolonialisme, de la mà del neoliberalisme. Les Illes Balears, en aquests moments, són un objecte preuat i un valor en alça en el mercat immobiliari. El turisme és la coartada i el territori el principal producte, el que realment reporta beneficis substanciosos i ràpids. Un nou estatut promogut per aquells que han posat les illes en venda, difícilment pot ser creïble ni donar garanties democràtiques. Allò que està profundament qüestionat és la cultura cívica de la majoria d'illencs. Després de gairebé vint-i-cinc anys d'autonomia i llibertat, allò que constatam és l'etern retorn a l'esperit de la pirateria tradicional i un neoclientelisme colonial, amb el suport i la col·laboració de la gauche divine antinacionalista.