nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Tirar-se a la piscina

Ja havia contat l'anècdota en una altra ocasió, però avui ens torna a ser útil i la repetirem. L'any 1989 vaig assistir, fent part de la delegació dels Països Catalans, a la segona cimera de la CONSEU (Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa) que es celebrava a Barcelona i on hi participaven delegacions de tots els moviments d'alliberament de les nacions europees sense estat.

A la CONSEU hi havia una nombrosa delegació corsa formada per representants de diverses organitzacions nacionalistes d'aquell país sota domini francès, també conegut com «l'Îlle de la Beauté» (lIlla de la Bellesa). Record que la portada d'una de les seves revistes em va crida poderosament l'atenció: un gran titular deia en un francès perfectament intel·ligible «no a la balearització de Còrsega». Vaig intentar comunicar-me amb un grupet de joves de la delegació corsa i els vaig explicar com vaig poder que m'havia sorprès la utilització del terme balearització, que jo provenia de la terra que tenia el dubtós orgull d'haver inventat el model de creixement insostenible que ells rebutjaven per al seu país: les Illes Balears i que, precisament aquells dies, s'estava preparant una gran manifestació ecologista a Mallorca convocada pel GOB. Ells, amb un llenguatge combinat de paraules i senyes, m'explicaren que al seu país feien poques manifestacions i que a Còrsega la lluita contra la balearització es feia a base de «plastique».

Dies més tard em vaig documentar més sobre el seu model i, efectivament, aquest consistia a tirar per avall amb «plastique» les construccions que es feien prop de la costa. El resultat és que avui, Còrsega, la més muntanyosa de les illes mediterrànies, conserva la meitat de les seves costes encara verges i prop del 60% de la superfície de l'illa està ocupada per massa forestal.

Mai no he tengut el mínim dubte sobre la qüestió de la utilització de la violència en qüestions de política: hi estic radicalment en contra i, de fet, la causa amb la qual estic més compromès de totes aquelles amb les quals em sent identificat, és el pacifisme i la no-violència. Però, com explicà el mateix Gandhi, en moltes ocasions el pacifisme no significa passivitat.

Per ventura col·lectivament, els mallorquins, hem estat massa passius, massa dòcils en la defensa de la nostra terra (i en especial del litoral).

I d'aquest excés de passivitat, d'aquesta prudència extrema («que la prudència no ens faci traïdors», ens digué Jordi Carbonell), se n'han servit alguns per enriquir-se i per viure a cos de rei en aquesta colònia d'ultramar que a poc a poc, piscina a piscina, port esportiu a port esportiu s'han anat fent seva.

No ens feia falta, ni ho haguéssim permès, arribar als nivells dels defensors de la terra corsos, però ens ha faltat fermesa, com la que demostraren la setmana passada herois i heroïnes de la defensa de la nostra terra com la diputada del PSM al Parlament balear, Maria Antònia Vadell; la vicesecretària general del PSM, Nanda Ramon; el president d'ERC a Mallorca, Joan Lladó; la regidora de Son Servera per EU-Els Verds, Conxi Peña i el regidor pel PSM, Antoni Oliver; el membre de la comissió executiva del PSM, Felip Esteva; la regidora del PSM a Manacor, Margalidó Capó; la regidora per EU-Els Verds a l'ajuntament de Capdepera, Maria Orts; el regidor independent de Binissalem, Pere Pol; els representants de Gadma, Bernat Fiol i Josep Martí; i del Lobby per la Independència, Jaume Sastre, a més a més del diputat d'ERC al Congrés, Joan Puig. Col·lectivament ens ha fet falta més coratge, més valentia a l'hora de defensar el nostre tresor més preuat, que és la nostra terra, la nostra costa.

Com a poble, ens ha fet falta tirar-nos a la piscina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris