algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Viatge a l'interior del no res

No sé si aquest és un estiu especialment avorrit o si és que tenim la cotna tan dura als avatars dits quotidians que res ja no ens commou. Vaja, que la declaració interès de la casa del batle de Ses Salines, o la piscina d'en Pedro J. o la invasió semibarabuntesca del turisme de sol i d'espardenya no ens diuen res. O mirant una mica més enllà, el degoteig de barbàries de tot signe a l'Iraq tampoc no ens commou. Potser enyoram un estiu de tintoreres o de rasputins, que donaven joc a una interpretació sarcàstica de la realitat. Però sembla que, fins i tot, com uns déus immisericordiosos, els esdeveniments quotidians passen olímpicament de nosaltres, ens tenen abandonats. O és que necessitam noves emocions?

No ho sé. M'he fet la darrera pregunta perquè, per ritmes somàtics del cos -coincideix amb l'hora d'acabar l'horeta- m'he afeccionat a mirar un miniprograma on la gent reconta i il·lustra els seus viatges. Ja sé que la televisió ha de ser agressiva i allò quotidià no és actualitat; per tant, un viatge a qualsevol capital europea occidental no té el més mínim sex-appeal informatiu. Anar a Florència o a París és quasi una quotidiana vulgaritat. En canvi, allò que s'estila avui en dia és anar al lloc més exòtic, a la rua més disforja del món. Al lloc, teòricament, més inaccessible, al lloc més inexplorat. Sembla que hi ha una cursa imaginària per veure qui aporta el vídeo del lloc més indòmit, més salvatge, més no sè què... I no és que això que mostren per la tele sigui una raresa, no. Sembla que du camí de convertir-se en una quotidianitat. És difícil avui trobar-te en una rotlada de trempó i pa amb oli on no hi hagi algú o un conegut d'algú que no hagi visitat alguna d'aquestes terres exòtiques. La Xina, l'Índia, aviat seran també destinacions vulgars.

I una cosa que m'ha cridat l'atenció és que hi ha hagut una sèrie d'afirmacions coincidents en diversos d'aquests exhibidors de destins exòtics. Aquests llocs indòmits, verjos -o quasi verjos-, agrests, etc. Aquests llocs es converteixen en una mena de punt univesal totèmic on la gent es retroba a ella mateixa. On la gent és ella mateixa en tota la seva plenitud. Una de les preocupacions que observ que té la gent avui en dia és ser un mateix o retrobar-se a un mateix. I no només les vies d'accés a aquest pseudointeriorintage són a través de viatges exòtics sinó que n'hi ha moltes més: llibres d'autoajuda, pràctiques esotèriques, o no tant, etc. Sembla que l'única condició que ha de complir aquesta entrivicollada via d'accés a tu mateix és que no sigui quotidiana, ni vulgar. Si tu dius que una manera de trobar-te a tu mateix és anar a espolsar ametles, per exemple, és dir una irreverència total, un pecat contra el decòrum; és com que anar a un hotel de luxe i, en comptes de demanar un cocktail de nom pompós, demanes un paló amb sifó. I per quina estranya raó la gent necessita retrobar-se a ella mateixa? Voleu dir que la gent no és ella mateixa cada dia? I si no ho és, per quina raó no ho és? Deu ser que per triomfar o per subsistir quotidianament et veus obligat a deixar de ser tu mateix perquè si no no pots medrar? O en canvi, deixar de ser tu mateix, com diuen, no és més que una claudicació voluntària i conscient perquè així la vida és molt més fàcil, perquè ho fa tothom? Voleu dir que la gent es conforma a ser un mateix en aquests petits instants d'èxtasi egocèntric que pot assolir en un viatge exòtic? Aquests petits instants basten per redimir i autoredimir-se de totes les quotidianes claudicacions?

I què passarà quan aquestes destinacions s'hagin turistitzat? Quan hagin vehiculat tots aquests exòtics afanys en un tot inclòs semblant a la balearització? O n'hauríem de dir balaatzizació? L'univers s'expandeix. Ho va dir Woody Allen a Anie Hall. Llavors es posaran de moda els viatges estratosfèrics. O, posats, a satisfer les demandes i, per allò que la vida és una harmonia de contraris, s'inventaran viatges a l'interior del no res. Un bon lloc per retrobar-se. Tot val.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris