algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Cal que nesquin flors...

Si els records i les nostàlgies no em traeixen fou en el 1968 la primera vegada que vaig sentir una cançó de Lluís Llac, Cal que neixin flors a cada instant, que cantaven fent-nos la il·lusió que aquella senyoreta que ens mirava tenia sentiments semblants als que nosaltres sentíem per ella. Pura il·lusió. Llac, juntament amb Donovan i Bob Dylan, varen posar lletra i música en aquell moviment que convertí Sant Francesc i Eivissa en els centres del món del nou pensament revolucionari. Era la revolució hippy, aquella de fer l'amor i no la guerra, que, segons alguns, ha estat la més important -llevat de les ciències- de les revolucions intel·lectuals del segle XX. Més endavant vaig descobrir el xilè Vicente Huidobro, que insistia en la idea de Llac: fer néixer flors. Huidobro demanava: «Por qué cantáis la rosa, oh poetas? Hacedla florecer en el poema».

He sabut darrerament que la ciència podrà fer complir els desigs de Llac, Donovan i de Huidobro i és que alguns científics que treballen a la Universitat de Kyoto, al Max Plank Institut i al Departament de Ciències Agrícoles de la Universitat de Tübingen, han trobat el secret de la floració. Abans les plantes florien i no es sabia molt bé per què. Ara ja es sap. La troballa ha estat la localització d'una proteïna que du com a nom «Florigen» i és l'encomanada de fer florir les plantes i els arbres. Aquesta proteïna es formaria a les fulles quan el temps fos adient de temperatura i de llum; mitjançant la saba arribaria als llocs de l'àpex on s'ha de produir la infloració. Hi hauria una segona proteïna, anomenada FD, que es trobaria en l'àpex, i seria la interacció entre les dues proteïnes la que produiria realment la infloració. La proteïna FT indicaria quan i la FD on s'ha de produir la floració. Aquesta primera hipòtesi ha estat lleugerament modificada i ara es diu que les fulles el que segreguen és un ARN missatger que quan arriba a l'àpex codifica una proteïna: la proteïna FT.

Hi ha, tanmateix, un parany a superar o una pregunta a la qual donar resposta. I és que si la floració és, com és, una defensa de l'espècie que, així, es pot reproduir sexualment, per què les plantes no floreixen tot l'any? El parany té una resposta -com no?- darwinista i és que la reproducció sexual suposa sempre un esforç. Si aquest esforç es fa en una època que no és l'adient, per mor de la temperatura o dels insectes que han de pol·linitzar les flors, suposa un esforç balder i aleshores les que no han florit tenen avantatges sobre les que han dedicat esforços a la floració. Però quan es conreen les plantes de manera artificial -seria millor dir de forma controlada- aquest parany desapareix i el que es tracta és d'aconseguir més flors i més belles, i això es pot aconseguir ara amb la FT o amb l'ARN missatger.

Al meu parer la troballa tendrà unes importants conseqüències econòmiques, però pens que en tendrà igualment de sentimentals. Fins ara, si es volia agrair els favors sentimentals -o els administratius, que per ventura són mes importants i duradors- a una bella senyora, hi havia el costum d'enviar-li un ram de flors. Aviat podrem substituir el ram per una ampolleta de proteïna FT. Una ampolleta el contingut de la qual podrà utilitzar la bella, o poderosa, senyora, si vol obeir el manament de Llac i de Vicente Huidobro: Cal que nesquin flors a cada instant.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris