nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

Crònica

Ofegats en una estona d'intemporalitat de l'estiu, que sembla -com tots els estius- que mai no acabarà, i a còpia de molt de cafè amb gel, els protagonistes em relaten aquesta història i m'autoritzen a divulgar-ne, fora noms i detalls, les línies generals. A és un assessor d'empreses, de caràcter pacífic i discret. De sempre ha tingut dificultats per explicar la seva feina, més enllà d'aquesta etiqueta genèrica, posat que no es dedica als temes jurídics ni fiscals i és el primer a dir que els únics que saben com funciona una empresa són els propietaris o els gerents. Es dedica a millorar això que se'n diu el clima laboral, més enllà dels afers de seguretat i d'evitació de riscos laborals que el van introduir en aquest món, i el seu credo de feina, diu sovint, es resumeix en tres principis: evitar les injustícies, aprofitar els talents i escoltar el pròxim, sigui client o treballador. (Un credo evangèlic, sens dubte, em dic). Quan fa estudis concrets d'un negoci sempre topa amb les mateixes demandes: la gent vol incentius econòmics, millors fons de pensions, cadires més còmodes i horaris més flexibles, a més de ser escoltada, i ocasionalment afanys més terrenals; un jove empleat d'una companyia d'assegurances volia que el deixessin escoltar a tothora, amb auriculars, música de Tom Jones (cosa que la majoria consideraria un càstig), i algú li demana de tant en tant escapolir-se dels cursets d'informàtica o d'atenció al client que, diu, només serveixen perquè els dissertants s'omplin les butxaques. L'atractiu número u de la seva feina, diu, a més dels guanys -fa més de cinc anys que els comptes superen totes les previsions- és el repte diferent que suposa cada nou client, i el perill principal és caure en l'obvietat: sense la possibilitat de limitar-se a receptes genèriques que comparteix amb totes les mestresses de casa (i que tanmateix no pot oblidar mai), cada nou o repetit cas a assessorar implica tant la capacitat genèrica de fer-se necessari com la inventiva per esbrinar allò que els altres no han albirat, i tot sense fer revolucions ni gairebé soroll.

Justa la fusta és el que ara li diu, com ha fet d'antuvi, B, un empresari d'èxit, dur i roquer, que ha pujat durant dos decennis un negoci de distribució de begudes més que mitjà a cop de decisions valentes i no sempre cent per cent dins l'ortodòxia mercantil. B és eixut i tinyeta, reptilià, competidor i bregat, d'aquells que pateixen el que Sennett anomena «implicació egoista en la feina». B havia repetit durant anys a A que els assessors empresarials no passen de donar consells més que obvis a preu de previsió borsària encertada i que, com sap tothom, les previsions borsàries són força més arriscades que les del futbol o la meteorologia. Concretant: fa un parell d'anys, en part per cansament i en part pel desig de provar la novetat que ningú no ha demostrat mai que exclogui el desastre -i en cap cas per necessitat objectiva- B va contractar A per millorar el funcionament del seu negoci. L'empresa de B anava prou bé, més que bé, i el seu petit cercle va sorprendre's d'aquella culminació de les rialles discutiblement elogioses de B envers A per la seva capacitat per vendre fum i consells obvis. B es fotia d'A però acceptà a ulls clucs els seus parers professionals, i el resultat immediat ha estat que el clima de feina a la seva empresa és magnífic i que el negoci s'ha anat en orris. Els petits canvis, gairebé imperceptibles, que A suggerí han enfonsat un negoci que havia crescut al llarg de vint anys, i tot el caràcter de guanyador que s'ho endu tot de B no han aturat ni cinc segons la desfeta. Però B i A són més amics que abans, a més de socis en el negoci, perquè arran de la irrupció d'A en el negoci de B la seva fama experimentà un esclat considerable i l'entorn empresarial del país l'acceptà definitivament com a expert i font d'útils iniciatives i estratègies. El negoci de B sobreviu, amb el valor afegit de la doble satisfacció dels seus empleats, i l'assessoria conjunta dels dos amics és a punt d'irrompre en el top-ten de les consultores del país, amb el definitiu timbre d'utilitat i eficàcia que li ha proporcionat la incorporació i l'experiència de B. A ha aconseguit un respecte -i una divulgació publicitària- com mai no havia somiat, i B aporta al negoci comú una solidesa i una garantia que tothom toca i tocarà de peus a terra que no haurien nascut de cap trajectòria de consells encertats i creatius.

Aquesta història és única i no té cap moralitat explícita ni amagada. C, des de fora i del tot teòric, creu que confirma el caràcter de winner-take-all de B, que no ha fet més que comprar un negoci molt millor i amb més futur al preu del seu passat. D, economista assenyat, jura i perjura que estam davant el millor exemple de substitució de l'economia productiva pel triomf de l'especulació més llampant: la que no aplega cap objecte concret. Jo només diria que l'afer és tan excepcional que qualsevol teoria que s'hi pugi és directament un disbarat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris