algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Pimpollo, y cierra España

Tant de predir la fi d'Occident pel fet que tota la població assoleixi els mateixos drets, especialment que tothom pugui burocratitzar el seu amor, i la desintegració dels valors eterns se'ls escola per entre la salsa del pollastre. Homosexuals n'hi ha hagut sempre i molts d'aquests amb ganes de compartir la rutina del comandament a distància i del microones -que és la manera més coneguda d'entrar en els sestadors de l'amor- i no han aconseguit acabar ni amb la família ni amb les tradicions. Pel contrari, mentre la societat reduïa les mides dels seus vestits, canviava de cònjuge sense canviar de parròquia o ens avesàvem a criar els fills d'altres ADNs, les monges tancades resistien intramurs els embats de la modernitat i servaven el culte a déu i a les tradicions més arrelades dels homes. La cuina dels convents manté receptes seculars i forts lligams amb la terra que els envolta. Són, de qualque manera, la reserva culinària d'Occident, la relíquia d'un temps i una cuina sense rellotge ni capricis estacionals ni plaers ultramarins. O, millor dit, eren la reserva: perquè la notícia de la gastroenteritis en el convent de les Salesses ens ha fet topar de morros amb la realitat que ja no hi ha reserves ni paradisos perduts. Les presses -insinuar vesses seria assignar un pecat a qui dedica el seu temps a allunyar-los- i el reclam de les solucions fàcils i ben presentades han penetrat en els altres temps inexpugnables murs dels convents. El menjar creat per a famílies allunyades del model tradicional ha seduït la congregació destinada a lloar-lo i no he vist el senyor Acebes convocant una manifestació contra aquest perill real i imminent. El corcó de la modernitat, que rossega el temps i ens obliga a abandonar la taula familiar, amb primer plat i darreria, rossega la pausada institució de clausura, talment les monges que no van enlloc tenguessin l'agenda plena de desplaçaments i presses. El «Pollo Pimpollo» («poio pimpoio», en el bilingüe de qualque No-Do nostrat) amenaça les creences molt més que un matrimoni entre persones del mateix gènere perquè ens obliga a depositar la guarda de les tradicions en cuiners infidels i afectats d'egolatria. Imaginau com transmetre el saber popular als fills si les garrovetes del Papa són de disseny o una escudella fresca és vilment deconstuïda. Però això sempre serà millor que cantar al cor parroquial, amb el suport enreixat de la veu immaculada de les monges tancades, We are the World, we are the children tot agitant la cuixa d'un «poio» de costat a costat seguint el ritme harmoniós dels nostres caps. Pimpollo y cierra España.

l l l
I ara el dubte: si les reiterades notícies de la contaminació alimentària no entraren en el convent i el pollastre assassí guardava el seu verí a la gelera a l'arrecer d'una clausura incomunicada, com dimonis (expressió del tot adequada al cas) ha entrat en el sagrat recinte la publicitat suggestiva i captivadora del pollo postmodern?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris